CARTA D'UNA COMPANYA

Benvolguts companys del Bloc Quirúrgic,



Pels qui encara no em coneixeu, em presentaré. Em dic Neus Buil i sóc infermera quirúrgica des del 1996, moment en què vaig començar a fer suplències als antics quiròfans d’urgències del nostre també antic Hospital. Fins aquí, tot sembla d’allò més normal: una infermera que va començar fent suplències…com tantes altres, em direu.


Però el que us relataré a continuació ja no té res de normal. Fa uns quinze dies se’m va notificar a través del meu correu electrònic que la Direcció havia pres la decisió de procedir a la suspensió del meu contracte de treball. Avui divendres m’he dirigit al Departament de Recursos Humans, on m’emplaçava la Direcció del nostre Hospital per tal de recollir la carta on es detalla la relació de dies que no cal que vingui a l’Hospital en qualitat de professional.


I atenció. No havien passat ni dues hores d’haver signat al costat del nom del Sr. Felip Carbajo, sota la paraula “REBUT”, que ja m’han trucat del Departament d’Infermeria. M’oferien feia per aquest dilluns, el meu primer dia d’ERE, o d’ATUR, o DE TOTES DUES COSES ALHORA.


-“Feina???A quin hospital??????Si jo no he enviat cap currículum!!!!Com saben que estic en atur????Si encara no he anat a tramitar els papers!!!”


Ja us podeu imaginar com ha començat a bullir el meu cap…Quina bogeria en 5 segons que m’han semblat 5 hores!!! Fins que he parat atenció en un petit detall. No m’havien trucat al mòbil, ni em trobava a casa. Parlava des del telèfon fixe del quiròfan 2, del quiròfan 2 de l’Hospital de Sant Pau. Quin Departament d’Infermeria em trucava al “meu” Hospital per oferir-me feina d’infermera???


“Neus, Neus….Et sento molt lluny…Et truco del Departament d’Infermeria de l’HOSPITAL DE SANT PAU per oferir-te feina per cobrir les sales d’Hospitalització aquest dilluns, que és quan la DIRECCIÓ ha decidit enviar-te a l’atur. Pots triar horari de matí o de tarda i també la sala on vulguis anar, doncs n’hi ha vàries que s’han de cobrir…També s’ha de cobrir la UCI i un parell de dispensaris…”


El meu cap era incapaç de processar tanta abundància de feina. Ni en els millors temps de les meves suplències havia tingut tant per triar. Estava eufòrica. Ara tornava a ser suplent, si més no, aquest proper dilluns i els altres deu dies que la Direcció m’enviava a l’atur…Però…gairebé sense adornar-me’n, l’alegria inicial que m’havia recorregut tots els porus el meu cos s’anava transformant en un llistat de preocupacions. El factor temps m’angoixava. Quan tindria temps per fer cua i tramitar els papers de l’atur que acabava de signar…?Podia anar algú per mi amb el meu D.N.I. i –això sí- l’oportuna autorització mentre jo treballava? Hauria de demanar permís a la feina per tramitar l’atur o no es poden demanar hores lliures quan els contractes són d’un dia? Cada dia seria igual d’atapeït? Cada dia em trucarien per treballar i amb tantes opcions de cobertura? Hauria d’anul•lar l’hora per anar-me a depilar?


“Neus, Neus…”


Sentir novament el meu nom a través de la línia, ressonant del fil d’una veu alegre que ofereix feina em va provocar el batec més fort que havia experimentat mai fins aquell moment. Déu meu, els diners!!! Algú havia tingut en compte la despesa que l’Hospital havia començat a fer en trucades telefòniques? Seria aquesta despesa el motor d’un segon ERE? Estava segura que algun dia també em trucarien al mòbil- i per tots és ben sabut que les trucades al mòbil des del fixe costen un ull de la cara, i més quan la persona que et truca té tantes opcions de feina per oferir-te. Tantes opcions signifiquen més paraules i més paraules comporten més minuts de trucada. La meva interlocutora no m’havia semblat una persona de parla ràpida- amb aquesta apreciació no vull dir que seleccionant un candidat de parla telefònica ràpida es garantís més estalvi. Segons com, fins i tot es podria aconseguir l’efecte contrari: el receptor d’un emissor accelerat pot necessitar repeticions de fragments de la conversa i allargar així el temps de trucada i per tant, la despesa telefònica. O és que a l’Hospital ja ho tenien tot previst i van contractar tarifes planes per tot tipus de trucades?


“També aquest dilluns falten infermeres a l’Hospital de dia de…”- Continuava la veu a l’altra banda del telèfon…


I la resta de dies, fins completar els onze d’atur que m’ha assignat la Direcció de l’Hospital?- Vaig atrevir-me a preguntar, moguda entre la alegria, la curiositat i la saturació de qui s’aventura a anar al centre comercial el primer dia de les rebaixes i té tanta oferta per triar.


“No…”- Ara la veu adquiria un to més apagat, com dolguda.


“Us anirem trucant dia a dia…No es tracta d’un contracte llarg…”- va respondre amb sinceritat la senyora del telèfon.


“Neus????”


La Neus mai havia estat tan a prop del carro d’aturada. Gràcies companys, per haver-me reanimat.


I sí, aquest dilluns estic en atur. Ara sí, comença l’ERE al Bloc Quirúrgic.






Neus Buil.