16 de setembre roda de premsa de Carles Escolà Sánchez
Reclamem una rectificació per part de l’empresa i la reincorporació del Carles Escolà Sánchez al seu lloc de treball després de 4 anys com alcalde de Cerdanyola.
No fer-ho vulnera drets laborals i de representació.
L’actual situació sindical, social i política representa un important retrocés en els drets de ciutadania de la classe treballadora. Aquesta situació ve creada per un desajust entre els programes i promeses electorals i les realitats de governs. No s’ha derogat la reforma laboral, no s’ha retornat tot allò manllevat a les “retallades”, es continua utilitzant la “llei mordassa” com un escarment a les mobilitzacions de la classe treballadora.
La repressió, sindical, social i política, s’incrementa i ha esdevingut l’única eina de cohesió de l’estat. L’esquerra estatal és incapaç de presentar propostes satisfactòries a la classe treballadora i la dreta estatal segueix amb el seu discurs de proposta única basada en les forces repressives estatals: punyetes, toga, presó, tricorni, porra i pistola. La connivència dels centres dreta/esquerra català han creat una màquina de guanyar eleccions, però que es absolutament incapaç d’implementar les seves propostes programàtiques, tot i que col·labora activament amb la laminació contínua dels drets de la classe treballadora. Actualment el Govern de Catalunya és un ens de decepció col·lectiva incapaç de fer absolutament res per a implementar la voluntat de les persones de Catalunya expressada (lliurament, … o no) a les urnes: la voluntat democràtica es segueix ignorant al Parlament, a St. Jaume, a Madrid i a Estrasburg.
Aquesta situació precisa d’una resposta àmplia a nivell de carrer que ha d’esclatar aquesta tardor, amb un alt nivell de mobilització que permetin un re-empoderament de classe com el que es va produir el 3 d’octubre de 2017. És per això que la IAC es compromet a treballar activament per a construir aquest resposta; que s’ha d’expressar amb una nova campanya d’activació al carrer i que pot passar per propostes actives. Propostes actives com son les mobilitzacions massives, la vaga general (ja sigui, tant, de curta com de llarga durada), l’ocupació activa de l’espai públic i/o obrir el camí de la desobediència civil.
Aquesta necessària i imprescindible mobilització de la classe treballadora a la tardor s’ha de construir, de forma organitzada, amb tots els agents de la radicalitat democràtica del país. Però, en el cas de la IAC, s’ha de canalitzar, en primer termini, via Plataforma 3 d’octubre (i altres, si escau) des de la perspectiva reivindicativa, que ens és pròpia. La pròpia d’una organització sindical, la mobilització reivindicativa dels drets de les persones treballadores amb les eines que tenim que son: diferents formes de vagues, piquets informatius, concentracions, i etc.
Aquest esforç de convergència mobilitzadora ha de tenir com a objectiu, d’una banda, els aspectes claus de les reivindicacions de la classe treballadora: derogació de la reforma laboral, retorn de totes les retallades, desaparició de la llei mordassa… Però, d’altre banda, també ha de reivindicar un cop de timó en la implementació d’acció de govern: pressuposts socials, priorització de l’estat del benestar per damunt d’altres interessos i un compromís ineludible amb la defensa dels valorsrepublicans i els drets de ciutadania. Compromís que ha d’incloure una especial menció a, no només renunciar a la repressió com a eina de imposició de voluntats sindicals, socials i polítiques, si no també a no esdevenir-ne còmplice de cap de les maneres: ja sigui per acció, inacció o desídia.
Esme, una dona lliure. Dissabte a la matinada va morir Esmeralda Saíz, la Esme., la nostra companya.
Va morir però no ens ha deixat. Moltes, molts, seguim amb ella, ara
mateix més tristes, més soles, però juntes i pel mateix camí que ella
ens va mostrar en temps tan difícils o més que els d’ara. Dins de
les nostres més profundes conviccions, aquelles que es posen a prova en
moments de canvis convulsos o de lluites per l’emancipació i la
llibertat de la classe treballadora i també en les derrotes i el
replegament en la resistència, perviu el seu exemple i el seu sentit de
la dignitat, d’haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, com a
l’atzar agraïa la poeta. La Esme. va saber obrir camins, establir
relacions, contagiar ràbies i esperances, senyalar perills en la buidor
del conformisme o del lideratge sense crítica i alhora, tothora, ens
mostrà sempre com ser tres voltes rebel i sempre lliure. Salut companya!
Algú podria pensar
que anomenar 155 a una proposta de conveni de l’empresa( que avui no entrarem a
valorar, però que us annexem per que li feu una ullada), es una absoluta
exageració.......doncs analitzem-ho:
L’Estat
espanyol va aplicar una intervenció de les comptes de la
Generalitat.
L’Hospital de Sant Pau ens va aplicar
unes retallades salarials(5%, objectius, etc) i retallades socials(complement
baixes, dies metge d’empresa, escola bressol,
etc).
Més tard,
l’Estat Espanyol va intervindré la Generalitat, obviant l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.
L’empresa
ens va intervindré la capacitat negociadora, obviant el conveni vigent i
aplicant una normativa unilateral, que entre altres coses ens augmentava la
jornada laboral anual i ens treia els dies de festa fora de
jornada.
Ara
l’Estat, en aplicació del 155, ens diu que sinó s’accepta un govern de la
Generalitat que els satisfaci, amb les condicions que ells vulguin, i amb un
President de la Generalitat que considerin adient i ens aplicaran un 155 més
dur, que comportarà més pèrdua d’autogovern.
Els
responsables del nostre Hospital ens diuen que si no acceptem un
conveni a la baixa, on reconeguem i consolidem les retallades fetes de manera
absolutament unilateral per part de l’empresa, ens pot deixar d’aplicar la
normativa unilateral que ens aplica ara i aplicar el conveni del
sector SISCAT(que esta per sota de les nostres actuals
condicions).
Es a dir, als responsables del nostre
l’Hospital com als de l’Estat Espanyol, “PPeixen” i demostren que quan un creu
tenir tot el poder no li tremola el pols per comportar-se d’una manera
despòtica, prepotent i xantatgista. Ni te cap problema en mostrar
una total manca de respecte vers els treballadors/es, els nostres drets, a la
pròpia Institució i fins i tot a la seva pròpia capacitat
intel·lectual.
Un pot creure tenir
circumstancialment la força de la llei, però si aquesta no ve acompanyada de la
força de la raó, de la justícia i de la ètica, el seu recorregut no te ni
aquiescències ni autoritat.
Com a FTC-IAC vàrem celebrar que la
Direcció del nostre centre remarques en groc públicament paraules de llibertat
de persones i pobles, però fora bo que reflexionessin i abandonessin el seu
esbiaixat daltonisme ideològic:
No hi ha
llibertats sense un poble plenament lliure i no hi ha pobles lliures sense una
classe treballadora que es senti corresposta i vegi reconegut els seus
drets.
Sr. Gerent, Srs del Patronat, Sr
Gamell, reflexionin, actuïn d’acord amb els seus principis cromàtics i facin que
els seus treballadors/es recuperin allò que els han tret, potser aquest serà el
gest més important per fer país i de ser veritablement lliures, més enllà de
remarcar amb color groc lletres i paraules grandiloqüents.
La FTC-IAC, ara com sempre, vol un
Conveni Col·lectiu, però el preu de la seva signatura no pot passar per donar
per bones les retallades implementades de manera unilateral per part de
l’empresa en el decurs d’aquests últims anys. El que demanem es la restauració
de les minves sofertes i el restabliment dels nostres drets, si no es així,
vostès com empresa en virtut de la seva normativa unilateral poden seguir fent
allò que creguin oportú, però sense la nostra complicitat, ni la nostra
signatura
