El Borbó plega i es protegeix jurídicament, mentre censuren la portada de “El Jueves”.
Doncs sí! El Borbó abdica a favor del seu fill (ves per
on, un negoci familiar que funciona), es protegeix jurídicament amb un
aforament a mida, no fora que acabes com la filla i s’ acomiada solemnement en
una corrida de braus i en una parada militar “como mandan los cánones”.
L’ hereu, el grandíssim fill de borbó, es proclamarà rei
en una cerimònia laica que els de la “família” fan coincidir amb el Corpus, no
fos cas que la cúria s’ emprenyés. I malgrat pertànyer a una dinastia
democràtica i “campechana”, l’ hereu lluirà engalanat tota la parafernàlia
militar que els títols castrenses heretats del caçador d’ elefants li permeten. Tot molt caspós i ”por la gracia de Dios”.
Ens diuen que estem
en una societat democràtica on la lliure expressió és un bé preuat. Ens diuen
que, mentre no s’ utilitzi la violència, és lícit defensar qualsevol idea i que
l’ única línia vermella l’ estableix i marca la legislació vigent.
Però, quan la
revista “El Jueves” vol publicar una
portada brillant i irònica, en la que posen en evidència al monarca, al
fill del monarca i a la femta dinàstica borbònica, són represaliats de la
manera més despòtica que aquest suposat model social de llibertats pot patir: la censura. I tot, per que els
poderosos han decidit que no es pot parlar dels borbons en aquests termes. Curiosa manera d’ interpretar la llibertat
d’ expressió!
Tenim un sistema
capitalista corrupte, sostingut per una democràcia embrionària, mitjançant una
monarquia parlamentària en la que tots som igual davant la llei, excepte un i
la seva família. Curiosa igualtat la que
necessita atorgar excepcions i aforaments!
Malgrat que
censurin portades i facin canvis legislatius a corre-cuita, ha sorgit el debat
que volien evitar: monarquia o
república?
El PP, UpiD, el
PSOE i la seva sucursal a Catalunya ho tenen molt clar. Davant l’ amenaça que
quatre quisso-flautes que, ves per on, aconsegueixen vots i suport popular, els
malmetin el negoci, fan seu alló tan bonic de “la indisoluble Unidad de
España”, malgrat que, pel PSOE, això sigui abandonar les seves arrels
republicanes, tal com abans ja havia abandonat les arrels marxistes i els
principis socialistes i fins i tot la O del seu nom en abandonar els obrers en
mans de les polítiques neolliberals. Ara toca, diuen, canviar la “antes roja
que rota”, per “antes monàrquica que rota”... ja s’ ho faran!
República? ... Sí, però catalana!, doncs la història ens demostra que l’ estat espanyol és sempre l’ estat
espanyol, amb rei o amb república.
Salut i visca
la terra!
