Un cop denunciat per la majoria de l'actual Comitè d'empresa el conveni 2006/2009 (vigent mentre no se'n signi un altre), la principal preocupació d'aquest Comitè hauria de ser la d'aportar i discutir propostes per a actualitzar el seu articulat i millorar-ne, si és el cas, les condicions econòmiques, laborals i socials que recull, per a poder signar el nou Conveni col·lectiu de l'Hospital de St. Pau.
Per la FTC, la negociació del nou Conveni era la oportunitat per fer que el Comitè d'empresa funcionés com a tal, és a dir com a únic organisme que representa a tots els treballadors de l'Hospital, i no com fins ara que, per acord dels sindicats majoritaris, es reuneix un cop al mes, sense ordre del dia preestablert i amb el vot delegat (això és, sense haver d'assistir als plens) de bona part dels seus representants. No ha estat així. Ben al contrari. El Comitè d'empresa porta ja tres reunions de comissió negociadora... tres reunions mirant-nos les cares els uns als altres, buides de contingut i sense cap proposta de negociació per cap de les dues bandes.
Podem entendre el joc de l'empresa. No tenen res per oferir, esperen eleccions i qui dies passa anys empeny mentre, entre tant, com a directius, se n'enduen una pasta...
El que és del tot reprovable és l'actitud del Comitè d'empresa. Hores d'ara ni tan sols ha discutit ni el marc general de la negociació (nou Conveni o modificació solament de part dels seus articles, vigència, increment salarial) ni ha presentat als treballadors una proposta de plataforma que reculli uns mínims per aportar a la negociació.
Ara, com sempre, tocaria a la majoria del Comitè d'empresa elaborar dita plataforma, presentar propostes i tirar del carro de les negociacions front l'empresa... Doncs... No era que el conveni vigent fins ara era tan i tan dolent?
Així doncs, perquè el Comitè d'empresa no ha aportat cap plataforma per a negociar?
· És perquè l'actual majoria no té res a negociar?
· És per manca de projecte global de l'actual majoria, més enllà dels seus propis i personals interessos?
· És per desídia i falta de responsabilitat envers els treballadors als que representen?
· Tanmateix, pot ser és el fruit de l'actual composició de dita majoria:
ü Metges de Catalunya (9 representants de 27): amb conveni propi i vigent fins el 31-12-2010... el conveni general no els preocupa, però ocupen 4 llocs de 12 a la comissió negociadora...
ü API (7 representants de 27): sense conveni propi des del 2003, però... amb l'esperança de tornar-hi, siguin quines siguin les condicions laborals que reculli per a les infermeres (pitjors, en referència al sector sanitari català, mentre va estar vigent, per molt que cridin)
ü SPA (2 representants, un dels quals de la Junta de l'API): escissió amistosa de l'API, seguint el principi de "divide y vencerás"... L'actitud d'absoluta submissió de Metges de Catalunya als dictats de l'API, en aquest context, tan sols pot entendre's per què en aquest afer no s'hi juguen absolutament res i entretant poden controlar el procés de negociació i als negociadors (sempre va bé tenir monedes de canvi per si la cosa s'encalla o algú necessita del seu "interessat" ajut). D'altra banda, heu vist mai els metges d'aquesta casa delegar res a ningú quan el que està en joc són els seus interessos?
I l'API? (i l'SPA?)... Doncs el de sempre. Aquesta situació ja l'hem viscuda abans. Buiden de contingut el Comitè d'empresa i les negociacions del conveni col·lectiu fins que no tanquin, en d'altres taules i amb d'altres direccions, els seus acords corporatius per abocar-los, si no hi ha d'altre remei i posteriorment a la taula general. O és que ja no recordem com, un cop tancat el seu conveni "propi", amb un increment del preu del festiu per sobre de la resta, van córrer a defensar la signatura del conveni general amagant dit increment?
Ara, com sempre que ha tingut majoria suficient, l'API segresta el Comitè d'empresa i els interessos generals dels treballadors en benefici dels seus propis i a voltes personals interessos específics.
L'API pretén guanyar parcel·les de poder i gestió (com quan tenia "conveni propi" o amb la no nata i il·legal Junta d'Infermeria) amb la Directora d'Infermeria. Comparteixen, ambdues, una visió sectària, classista i piramidal dels col·lectius assistencials en perjudici, en ocasions, de les pròpies infermeres, submises executores (i votants) dels dictats de les cúpules... el problema és que hores d'ara ambdues parts volen ostentar la mateixa quota de poder i gestió i, pel que sembla, encara no han arribat a un pacte de repartiment. Creiem que és indigne que s'utilitzin els interessos generals en profit propi i menys encara en els temps que corren, sense increment salarial i amb un munt de desajustos, mancances i problemes organitzatius i de plantilla, a resultes d'un trasllat precipitat i a cop d'agenda política, que el propi Comitè d'empresa denuncià al Director gerent al que, apart d'aprofitar per insultar de manera barroera a l'anterior direcció, com si hagués estat pitjor o millor que totes les altres, se li promet pau i bons aliments mentre tractem, en petit comitè, entre amics, de resoldre aquestes petites denúncies dels pesats de sempre... El cert és que mosseguen ben poc els gossos que borden...
Malgrat tot però, una cosa resta clara. Aquell conveni que l'anterior majoria del Comitè d'empresa signà l'any 2006 i que segueix vigent, tan dolent, tan criticat i de la que tantes inexactituds, exageracions i mentides n'ha dit l'actual majoria del Comitè, es demostra hores d'ara força bo, doncs avui, després de 3 reunions negociadores, ningú ha necessitat presentar millores ni increments amb immediatesa.
Salut!
