CARTA D'UNA COMPANYA

Benvolguts companys del Bloc Quirúrgic,



Pels qui encara no em coneixeu, em presentaré. Em dic Neus Buil i sóc infermera quirúrgica des del 1996, moment en què vaig començar a fer suplències als antics quiròfans d’urgències del nostre també antic Hospital. Fins aquí, tot sembla d’allò més normal: una infermera que va començar fent suplències…com tantes altres, em direu.


Però el que us relataré a continuació ja no té res de normal. Fa uns quinze dies se’m va notificar a través del meu correu electrònic que la Direcció havia pres la decisió de procedir a la suspensió del meu contracte de treball. Avui divendres m’he dirigit al Departament de Recursos Humans, on m’emplaçava la Direcció del nostre Hospital per tal de recollir la carta on es detalla la relació de dies que no cal que vingui a l’Hospital en qualitat de professional.


I atenció. No havien passat ni dues hores d’haver signat al costat del nom del Sr. Felip Carbajo, sota la paraula “REBUT”, que ja m’han trucat del Departament d’Infermeria. M’oferien feia per aquest dilluns, el meu primer dia d’ERE, o d’ATUR, o DE TOTES DUES COSES ALHORA.


-“Feina???A quin hospital??????Si jo no he enviat cap currículum!!!!Com saben que estic en atur????Si encara no he anat a tramitar els papers!!!”


Ja us podeu imaginar com ha començat a bullir el meu cap…Quina bogeria en 5 segons que m’han semblat 5 hores!!! Fins que he parat atenció en un petit detall. No m’havien trucat al mòbil, ni em trobava a casa. Parlava des del telèfon fixe del quiròfan 2, del quiròfan 2 de l’Hospital de Sant Pau. Quin Departament d’Infermeria em trucava al “meu” Hospital per oferir-me feina d’infermera???


“Neus, Neus….Et sento molt lluny…Et truco del Departament d’Infermeria de l’HOSPITAL DE SANT PAU per oferir-te feina per cobrir les sales d’Hospitalització aquest dilluns, que és quan la DIRECCIÓ ha decidit enviar-te a l’atur. Pots triar horari de matí o de tarda i també la sala on vulguis anar, doncs n’hi ha vàries que s’han de cobrir…També s’ha de cobrir la UCI i un parell de dispensaris…”


El meu cap era incapaç de processar tanta abundància de feina. Ni en els millors temps de les meves suplències havia tingut tant per triar. Estava eufòrica. Ara tornava a ser suplent, si més no, aquest proper dilluns i els altres deu dies que la Direcció m’enviava a l’atur…Però…gairebé sense adornar-me’n, l’alegria inicial que m’havia recorregut tots els porus el meu cos s’anava transformant en un llistat de preocupacions. El factor temps m’angoixava. Quan tindria temps per fer cua i tramitar els papers de l’atur que acabava de signar…?Podia anar algú per mi amb el meu D.N.I. i –això sí- l’oportuna autorització mentre jo treballava? Hauria de demanar permís a la feina per tramitar l’atur o no es poden demanar hores lliures quan els contractes són d’un dia? Cada dia seria igual d’atapeït? Cada dia em trucarien per treballar i amb tantes opcions de cobertura? Hauria d’anul•lar l’hora per anar-me a depilar?


“Neus, Neus…”


Sentir novament el meu nom a través de la línia, ressonant del fil d’una veu alegre que ofereix feina em va provocar el batec més fort que havia experimentat mai fins aquell moment. Déu meu, els diners!!! Algú havia tingut en compte la despesa que l’Hospital havia començat a fer en trucades telefòniques? Seria aquesta despesa el motor d’un segon ERE? Estava segura que algun dia també em trucarien al mòbil- i per tots és ben sabut que les trucades al mòbil des del fixe costen un ull de la cara, i més quan la persona que et truca té tantes opcions de feina per oferir-te. Tantes opcions signifiquen més paraules i més paraules comporten més minuts de trucada. La meva interlocutora no m’havia semblat una persona de parla ràpida- amb aquesta apreciació no vull dir que seleccionant un candidat de parla telefònica ràpida es garantís més estalvi. Segons com, fins i tot es podria aconseguir l’efecte contrari: el receptor d’un emissor accelerat pot necessitar repeticions de fragments de la conversa i allargar així el temps de trucada i per tant, la despesa telefònica. O és que a l’Hospital ja ho tenien tot previst i van contractar tarifes planes per tot tipus de trucades?


“També aquest dilluns falten infermeres a l’Hospital de dia de…”- Continuava la veu a l’altra banda del telèfon…


I la resta de dies, fins completar els onze d’atur que m’ha assignat la Direcció de l’Hospital?- Vaig atrevir-me a preguntar, moguda entre la alegria, la curiositat i la saturació de qui s’aventura a anar al centre comercial el primer dia de les rebaixes i té tanta oferta per triar.


“No…”- Ara la veu adquiria un to més apagat, com dolguda.


“Us anirem trucant dia a dia…No es tracta d’un contracte llarg…”- va respondre amb sinceritat la senyora del telèfon.


“Neus????”


La Neus mai havia estat tan a prop del carro d’aturada. Gràcies companys, per haver-me reanimat.


I sí, aquest dilluns estic en atur. Ara sí, comença l’ERE al Bloc Quirúrgic.






Neus Buil.

UN EJEMPLO A SEGUIR.....

Cronica d'un aturat

Divendres passat, dia 20 de Gener, va ser el meu primer dia dels quinze que la direcció de l’ hospital de St. Pau va decidir que els usuaris del meu hospital no necessitaven de la meva assistència.

Un dia estrany i plé d’emocions colpidores. En sortir de la meva oficina del servei d’ocupació, al veure la sala d’espera plena de demandants de feina, vaig ser conscient de que aquest expedient és no-res i que gairebé amb tota seguretat en vindran d’altres pitjors, fins i tot algun d’extinció si no fem res.
Tinc por, molta por, la por m’atura però també em qüestiona i m’escalfa la sang. Des de l’any 96 no havia estat a l’atur i perquè hi he d’estar ara si tenim més malalts que mai?
En sortir del SOC, vaig venir cap a St. Pau per a recolzar els companys que havien alliberat la sala D3. Amb ells vaig compartir aquest moment dolorós i a la resta de companys els vaig fer saber que jo no estava de vacances –avui estic a l’atur- i per a mi això avui és una jornada de lluita. Vaig trobar a faltar d’altres companys que com jo també estaven a l’atur.
Mes tard vaig obrir el correu i tan sols vaig trobar notes informatives, notes aclaridores i també notes de protagonisme, notes plenes de retrets, notes i més notes que donaven força a l’empresa per continuar aplicant aquest ERO injustificat.
Demano als meus representants del Comitè que estiguin units i que defensin tots els mateixos interessos i que deixin que aquells que vulguin despenjar-se, ho facin i quedin en evidència. Els treballadors no som babaus i amb la nostra presència a les accions ja veiem amb qui podem comptar i de qui ens podem refiar.
Tots sabem quina és la sanitat que ens volen imposar i tots sabem que la sanitat privada no pot donar els serveis ni la qualitat que dona la publica: “su póliza no cubre esta prestación”, “solo tiene cobertura para 6 meses de tratamiento”, i si en necessito més? doncs llavors vagi a la pública. És aquesta la sanitat que es mereixen els nostres pares i la que deixarem als nostres fills?
No podem deixar que l’economia estigui per sobre del dret universal a la sanitat. Ha arribat el moment de exigir als nostres gestors que facin bé la seva feina i que treguin els calers d’on sigui per donar una assistència de qualitat. No ens mereixem que les mútues ens treguin fins l’últim euro i desprès ens deixin morir. No podem permetre que els governs posin en marxa el doble estalvi: en despesa mèdica i en pensions. Tan sols lluitant per una sanitat pública, gratuïta i de qualitat aconseguirem mantenir els nostres llocs de treball i els drets dels nostres fills. Ja n’hi ha prou ja de Camps, Millets i Urdangarins!
Crec que ha arribat el moment de sumar. Necessitem al nostre costat als usuaris, als aturats-usuaris, als pensionistes, als joves que volen un futur millor, a les assemblees de barri, als companys d’ altres centres, a les FAV’s, a les associacions que defensen la sanitat, tots som usuaris. Tots en som un. Ens hi va la vida.
Tinc un somni que és, alhora, una proposta: m’ agradaria que la propera vegada que s’alliberi una sala d’ hospitalització a qualsevol hospital, els que tenen el poder d’omplir-la amb els malalts d’urgències que porten 5 dies esperant un llit als passadissos, ho facin, si us plau.
Un llit tancat, un llit alliberat!
Faig una crida a tots els treballadors de St. Pau a concentrar-nos els dimecres per a discutir propostes plegats i continuar treballant per un Sant Pau i una sanitat millor.






Signat: Aturat a temps parcial número 5.123,?89.

Des de la D3:

Les misèries de la Direcció, la força dels treballadors.

Des de l’okupada sala D3, divendres passat, en la reunió del Comitè d’empresa amb la Direcció de Recursos Humans (RRHH, l’empresa ens va comunicar que no treuria el temps de solapament però que aplicaria una reducció del mateix, passant de 15 a 5 minuts, que aquesta afectació vol dir treballar 6 dies més l’any pel torn de dia i 2 més pel torn de nit i que tot plegat tindria una durada d’un any (de l’1 de març de 2012 a l’1 de març de 2013), data en la que tornariem a tenir 15 minuts de solapament per torn.

No cal dir que, si rebaixen un sol minut aquest solapament, ho denunciarem i lluitarem per que es mantingui tal com diu el conveni vigent.

D’altra banda, divendres passat, a l’espai alliberat de la D3, l’empresa reconeixia que l’aplicació de l’ERO havia estat caòtica.

•    Afectacions i desafectacions en el mateix dia.
•    Desafectacions el dijous a les 19:00 h.
•    Manca de previsió al no tenir preparats els documents que acreditessin la desafecció del divendres i que aquesta havia de restar un dia d’ERO al treballador.
•    Descoordinació entre RRHH i la resta de comandaments.
•    Diferents llistes d’afectats, que comportaven informacions creuades.
•    Informacions contradictòries alhora de comunicar i informar als treballadors/es per part de RRHH i els comandaments pertinents.
•    Inclusió a l’afectació de l’ERO de treballadors/es que no estaven en el llistat aprovat per l’administració.

En resum, un desastre absolut, d’una part per la dificultat d’aplicar un ERO polític que no té cap ni peus i, de l’altra, per la mala gestió de l’empresa.

Fins i tot el director de RRHH de l’Hospital i de la Fundació de Recerca, Sr. Carbajo, va insinuar que l’aplicació de l’ERO s’hauria de posposar en el temps pels treballadors del seu departament, doncs patien una sobrecàrrega de treball enorme i demanà al Comitè d’empresa i als sindicats que no exigíssim les còpies bàsiques dels contractes a les que tenim dret en el temps legalment establert, doncs era impossible de complir per la sobrecàrrega esmentada.

Escoltat tot això per boca dels responsables de RRHH, la FTC-IAC exigeix:

•    Que l’empresa compleixi escrupolosament els terminis que marca la llei pel que fa a l’entrega de les còpies bàsiques dels contractes.

•    Que els treballadors/es de RRHH siguin immediatament desafectats de l’ERO doncs, segons el seu Director, estan sobrecarregats de feina

•     Que l’empresa quantifiqui l’excés de feina que pateixen els treballadors/es de RRHH i amplíi la seva plantilla estructural, fent tantes noves contractacions com calguin per permetre unes condicions dignes de treball i complir escrupolosament, amb temps i forma, les seves obligacions legals.

Tal com ja havíem denunciat, ara la Direcció ens demostra que no sobra ningú! Més aviat al contrari! Tan sols falsejant les dades presentades a la Inspecció s’ha pogut aprovar un ERO polític incloent departaments, serveis, activitats, especialitats i treballadors/es que, sense cap increment extra de feina, ja estaven desbordats i retallats de personal. 

Es vergonyós que els polítics d’aquest país hagin aprovat un ERO a l’Hospital de Sant Pau, desestimat en primera instància per la Inspectora de Treball, en el que es duen a terme uns 16.000 contractes eventuals l’any, demostrant una mala gestió de recursos i una plantilla estructural molt menor de la que la població atesa per l’Hospital necessita.  

Ara, com sempre:

a més agressions i més atacs, més resistència i més lluita

En defensa de la sanitat pública d’aquest país:

Com fem caure espigues d’or... quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!

Salut!

La FTC des de la D3: 20 de gener 2012, 1r dia d’ERO

Més enllà de disputes entre sindicats i organitzacions, més enllà de lideratges i baralles de gallet engabiat, la FTC IAC ha fet el que creia que havia de fer.

Creiem que calia, en aquest moment d’inici d’aplicació d’un ERO irresponsable i en aquesta casa, dur a terme una acció contundent, puntual i amb el màxim ressò mediàtic possible. I seguim pensant avui que okupar una sala tancada per la Direcció i posar-la al servei de treballadors i usuaris ha estat un encert.

Hi ha qui ha pogut venir i participar de l’okupació. Hi ha qui no ha pogut venir però ha recolzat l’acció. Hi ha qui no en sabia res o ha cregut que no anava amb ell, o no ha entès l’oportunitat... i també hi ha qui estava en contra, per la raó que sigui. No entrarem ara en aquestes discussions.

Des de la D3 hem pogut atendre els mitjans d’informació i fer sentir les nostres raons per estar aquí avui. Des de la D3 hem atès a companys i companyes amb dubtes sobre la seva afectació en aquest disbarat d’ERO endegat per la Direcció seguint ordres de la Conselleria de Salut. Des de la D3 hem rebut el recolzament de les Assemblees socials dels barris i d’altres organitzacions veïnals, ciutadanes i sindicals. Finalment, des de la D3 hem rebut a la Direcció, única responsable del tancament de llits, per a dur a terme la reunió mensual que el Comitè d’empresa manté amb ells per a temes ordinaris.

Temps hi haurà per a posar adjectius a cada nom. Temps hi haurà per saber on està cadascú. Evidentment que no tots som iguals, que no tots pensem el mateix ni tenim els mateixos interessos. Pensem però que puntualment, avui, en aquests moments calia estar aquí, okupant la D3. Avui, la FTC-IAC està on creu que ha d’estar. A la D3 amb els treballadors i usuaris.

A les 13 hores, d’avui dia 20 de gener, a la Sala D3
el Comitè d’empresa convoca Assemblea general

Us hi esperem!

Des de la D3, salut!

Ocupació d'una sala tancada per la Direcció

El Comitè d'empresa de l'Hospital de St. Pau ha ocupat una sala d'hospitalització tancada per la Gerència i l'ha posat a disposició dels treballadors i usuaris afectats per un ERO de suspensió que, tot i el col·lapse d'urgències i les llistes d'espera per intervencions i manca de llits, la Gerència justifica per una manca d'activitat...

La FTC-IAC espera el vostre rebuig a l'ERO, les vostres propostes, els vostres dubtes o les vostres crítiques.

Ja sabeu on trobar-nos... Des d'avui a la D3!

Quan convé seguem cadenes!

Salut!

MOBILITZA'T