Convocatòria manifestació 28 abril contra les retallades i les privatitz...

28 A ATUREM ELS PRESSUPOSTOS JUNTES PODEM

Columnes:

11.30h: Educació: Passeig de Gràcia-Aragó

11.30h: Sanitat: Balmes-Gran Via

11.30h: Funció pública: Rambla Catalunya-Diputació

TRES POMETES TE EN POMES............ DE TRES UNA VA CAIENT.

Efectivament, com l’arbre fruiter de la tradicional cançó infantil, el nostre flamant President Sr. Pomes, sembla que balla al so del vent d’on ve, tot perdent sistemàticament una poma a cada tamborinada.

Els treballadors/es de l’Hospital de Sant Pau ja estem acostumats a patir les maldestres gestions dels nostres directius imposats pels politics de torn. Uns cops, han estat politics sense capacitat ni aptituds per gestionar i d’altres, han estat gestors molt vàlids sense poder polític per implantar el seu model de gestió.

Però quan van col·locar al Sr. Pomes, se’ns va assegurar que arribava un càrrec polític amb capacitat i aptituds de gestió que adreçaria el rumb del nostre hospital.

Tot i que, si fem un repàs de la llarga trajectòria del Sr. Pomes, no veiem per en lloc la seva magistral capacitat gestora i menys encara la seva magnifica capacitat política, malgrat haver tingut infinitat de càrrecs i d’oportunitats per demostrar-la.

Fou el Sr. Pomes en el 2005,  ja fora de les seves responsabilitats a la Conselleria d’interior, demostrant la seva selectiva arbitrarietat, qui va expressar públicament el seu malestar per la publicació d’uns informes que afectaven als mossos d’esquadra, doncs significaven un desprestigi pel cos policial.

Doncs be, seguint una lògica quan menys estranya, el passat divendres, el Sr. Pomes segons transcriu la pagina web de Catalunya Radio, ha reconegut que: “el dèficit de prop de 50 milions d’euros que acumula el centre és fruit de la mala gestió de l'hospital aquests últims anys. I ha assenyalat excessos en algunes partides del pressupost: "Excessos de costos en determinades partides, algunes d’elles de personal. Li poso una dada: es va decidir fer un nou complex perquè hi havia una situació modernista de pavellons... S’inaugura aquest nou hospital i resulta que després t’adones que aquest hospital té més personal que quan estava en pavellons."

 Bravo!, bravo!, bravo!.....Sr. Pomes. Una pregunta. Aquesta afirmació no significa un desprestigi per tot el personal del nostre Hospital que estem patint unes retallades sistemàtiques que comporten una minva de serveis i de qualitat als usuaris/es?

No es un desprestigi per una plantilla que amb els equips assistencials i no assistencials minvats i els sous reduïts, estem entomant una altíssima pressió assistencial?

O millor encara....no es un desprestigi per vostè mateix, Sr. Pomes?  Doncs, les seves asseveracions son per enviar-lo a  esparregar, per desinformat o per tendenciós.

Sr Pomes hauria de saber, que si avui som més personal que quan estàvem als antics pavellons, es per que abans els nostres gestors, falsejaven els números de treballadors/es necessaris pel desenvolupament de la nostra tasca com Hospital públic, realitzant contractacions fraudulentes (diferents actuacions de la Inspecció de treball així ho corroboren), fruit d’un criteri de gestió opac i delictiu que condemnava a un gran numero de treballadors/es a una precarietat laboral gratuïta i innecessària.

Sr. Pomes, de veritat, per dir el que diu es millor que calli, deixi que el vent el faci ballar i vagi perdent pometes fins que sols li quedin les branques, que per pelat que quedi, de ben segur el seguiran mantenint en càrrecs de gestió ben remunerats on el que es valora  es l’amiguisme, la capacitat de genuflexió i la “pleitessia” a les ordres del partit.

Per altra banda, suposem que el dèficit pressupostari que patim com entitat, fruit d’una deficient gestió de la defensa dels interessos i necessitats de la nostra entitat front la Generalitat, es per vostè, una anècdota sense importància i el dèficit històric pressupostari acumulat una minúcia, que res te a veure amb la situació econòmica actual del nostre Hospital, doncs si no fos així ho hagués denunciat públicament.

Per tot plegat, la FTC-IAC i envers la seva coherència, volem suposar que el fet d’haver posat la Gestió del nostre hospital a càrrec de Justícia significarà la seva immediata renuncia als seu càrrec com a gestor de la nostra institució o en el seu defecte la seva destitució immediata, donat que vostè mateix, amb aquesta decisió  s’ha declarat incompetent per fer front a les politiques econòmiques restrictives imposades per la Generalitat i per tant de gestionar amb bon criteri el nostre centre.

Ah! i per cert, la secció sindical de la FTC-IAC va donar suport èxplicit en el darrer procés electoral a la CUP, i demostrem amb el dia a dia que el fet que hi hagin membres del Comitè d’empresa que formin part d’altres opcions politiques antagòniques, no ens impedeix anar del braç en la lluita de les injustícies socials, les pèrdues de serveis públics o de drets fonamentals.

I cal recordar que els únics que històricament han fet carrera política  a Sant Pau, han estat tots/es aquells que han protegit els interessos privats dels públics, els que han protegit amb la seva pèssima gestió espuris interessos, els llepafils submisos a les politiques del govern de torn i als implicats a dia d’avui en processos judicials per malversació, corrupteles i espoli dels diners públics.

Apa doncs, i ara segueixi garlant, malgrat que la prudència recomanaria que tot un Sr. com vostè que ha estat ex de tantes coses, exconseller de sanitat, de governació i d’interior i que ara, tot fent baixada curricular,  atresora els càrrecs de President de la Junta de  l’Hospital Clínic i del  Patronat de la Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau, guardes un prudent silenci.

Per cert, Sr. Pomes, li sonen paraules com Hospitalitat, Qualitat, Responsabilitat i Espiritualitat?, son els valors de l’Ordre Hospitalària de Sant Juan de Deu, de la que vostè forma part de la seva Cúria General.

La mateixa Ordre religiosa que afirma literalment: (a la pagina web no hi es en català)

“Habiendo recibido como herencia el carisma de la hospitalidad, nos dedicamos como misión, a ejemplo de nuestro fundador, a los enfermos y personas que sufren. En la forma de vivir y de actuar manifestamos nuestra espiritualidad.

Al dedicarnos a los que sufren nuestro planteamiento abarca lo sanitario y lo social. En la Iglesia nos definimos como Orden mendicante, hemos intentado actuar con una actitud de beneficencia frente a los que lo necesitan.”

Doncs ja ho sap, ara, en aquests moments, qui necessita ajut i recursos son els usuaris/es, els treballadors/es i la societat en general. Per tant, sigui un bon gestor, un bon cristià i tot complint els seus valors d’Ordre mendicant deixin de fer negoci especulatiu immobiliari, venguin el Patrimoni i les propietats cedides per animes caritatives i piadoses i dediquin els diners per allò que la voluntat dels propietaris primogènits i els seus propis  principis espirituals els van portar a donar-los.

Del contrari creurem que la vessant material preval envers la vessant espiritual i aquesta malaltia de l’anima es impossible de curar per cap Mútua privada o servei públic sanitari.

Sempre seus...........o no!.