CONCLUSIONS DEL 2on CONGRES DE LA FTC-IAC

 

Conclusions

El dissabte 12 de febrer, a Can Fulló, va tenir lloc el II Congrés de la Federació de Treballadors de Catalunya-Intersindical Alternativa de Catalunya.

 Constitució Taula del Congrés

Aprobada per l’Assemblea i constituïda la taula del Congrés, el President de la mateixa, el company José Portolés, obra la sessió amb un missatge d’esperança:

“Hem de ser capaços, des de la nostra organització, de construir eines i descubrir noves línees d’actuació alternatives.

Missatge d’esperança, avui, que ens du la lluita del poble egipci, que ha gosat enfrontar i ha aconseguit enderrocar la dictadura de Mubarak”

 Salutacions organitzacions convidades (1)

·         CSI d’Astúries ens proposa que “a temps nous, solucions noves”.” Els treballadors ens hem de globalitzar”

·         Intersindical de Aragón ens recorda que les decissions avui es prenen des fora del nostre país, que cal enfortir les organitzacions i les relacions entre elles i que, des de l’Aragó, proposen un marc de relacions laborals propi. “La única lucha que se pierde, es la que se abandona”

·         SAT d’Andalusia senyala la repressió brutal que avui pateixen els que gosen lluitar i també que les conquestes mai han vingut dels despatxos. El proper 24-05-2011 ens convoquen a Jaen per a manifestar el nostre rebuig al judici al que delegats i militants del SAT han estat sotmesos.

Ponències (1)

Es presenta la ponència de la Comissió d’Acció Sindical: després d’un debat pel dret a un sistema de pensions públic, avui retallat i de la proposta de les 30 h/set. sense minva de salaris, com a mesura alternativa a l’atur i per a repartir el treball, s’aprova incloent esmenes.

Posteriorment es presenta la ponència d’exteriors: “La FTC-IAC i la recerca d’un nou paradigma col·lectiu, social, econòmic i cultural”, entesa com a ponència transversal treballada a partir de les xerrades a Can Fulló, amb el COOP57, les CAVs i el COP-Compromís, el CASAL i el Col·lectiu Ronda. A la qüestió: “com crèixer sense perdre identitat? Com encarar la transformació social?” la ponència planteja que no podem crèixer tan sols des de l’àmbit sindical. La vocació anti-capitalista/anti-sistema de la FTC-IAC fa necessari obrir el sindicalisme de reivindicació laboral a la construcció d’un teixit social alternatiu: cooperativisme, banca ética, comerç just, acció municipal, solidaritat i compromís personal.

La Permanent de la FTC-IAC acorda presentar al Congrés una esmena dels delegats de l’Hospital de St. Pau com a ponència transaccional per la que la FTC-IAC es compromet a incorporar a la seva Permanet, provisionalment i fins la ratificació per l’Assemblea General, almenys un/una afiliat/afiliada dels col·lectius d’aturats, de joves, treballadors precaris, del mon del cooperativisme i de l’acció municipal alternativa i alhora a potenciar la presència i incidència real de la FTC-IAC en el marc territorial del Principat.

Seguidament es presenta la ponència de la Comissió de Comunicació que palesa l’aposta pels nous mitjans d’informació, inter-relació i contacte amb i entre la FTC i la necessitat de estar presents en les plataformes i els mitjans alternatius del nostre entorn mediàtic.

Després la ponència de la Comissió de Formació mostra les dificultats de posta en marxa i manteniment d’unes accions formatives dins del projecte E.V.A. (Escola Viva i Autogestionària) ben valorades pels participants en les mateixes però d’escassa afluència.

Salutacions Organitzacions convidades (2)

·         CASAL recorda al poble d’Egipte i Tunísia i ens presenta el seu projecte de solidaritat a l’àrea Llatina i també amb el poble palestí i saharaui. “La solidaritat és una relació entre iguals”. “Del que es tracta és de trencar discriminacions”

·         CATAC des de l’administració i els serveis públics ens senyala que, des de fa anys, compartim projectes i accions i ho fem “com si no sortíssim de la nostra casa” a partir de la integració a la IAC.

·         CATAC-USTEC, des de l’ensenyament i l’educació pública i d’un projecte comú ens encoratja: “Un altre món és possible”

·         Des de la IAC palesen el càstig que per externalitzacions, reduccions de plantilla o acomiadaments a sofert la FTC: “Vosaltres al menys heu lluitat”. “Sense acció, al carrer, a la feina, no valen els discursos, les propostes, els anàlisi”. “Fer crèixer la IAC, i la FTC, és avui una necessitat”

·         Des de CAU ens diuen que ells, i nosaltres, partíem d’un sindicalisme des del que tan sols “defensavem treballar menys i cobrar més per a fastidiar el sistema” . Cal ampliar avui el discurs i les alternatives. “Salut, reflexió i lluita!”.

Ponències (2)

Es presenta la ponència de la Comissió d’Economia i Finançament: “Enfortiment de l’afiliació. De simpatia a compromís” que el Congrés aprova esmenes incloses.

Estatuts de la FTC-IAC

Des de la integració de la FTC a la Intersindical Alternativa de Catalunya i per adaptar-los al present, el Congrés a debatut i aprovat un nou redactat dels estatuts.

Salutacions Organitzacions convidades (3)

·         COP-Compromís i les Candidatures Alternatives del Vallès, des de l’àmbit de l’acció sindical i

·         COOP 57, des dels serveis financers ètics i solidaris ens encoratjen a parlar del SÍ, de la construcció d’un model d’acció municipal, econòmic-financer i de creació de teixit social solidari. Hem d’exigir saber què es fa amb els nostres diners, per a què serveixen els nostres estalvis, els nostres impostos.

·         Des del Col·lectiu Ronda ens diuen que veuen la FTC-IAC com una eina de transformació social. “L’allunyament dels centres de decissió ens ha de dur a enfortir les xarxes i l’empoderament dels barris i les organitzacions properes”. “No som tan sols una mercaderia o un consumidor passiu”. “Tothom és defineix com a classe mitjana però és perquè no es fa la pregunta correcta: ¿treballador o propietari?”

Resolucions 

El Congrés de la FTC-IAC aprova les resolucions següents:

 RESOLUCIÓ JONA: Des de la FTC-IAC expressem la nostra més enèrgica repulsa al procés repressiu d’inculpació que esta patint Jona Ivorra, per part de les forces repressives de l’Estat amb la connivència de les institucions del Principat. Així mateix, la FTC-IAC s’adhereix a la campanya absolutòria del nostre company i condemnem les constants persecucions i repressions que patim els moviments alternatius a Catalunya.

RESOLUCIÓ SORTU: Des de la FTC-IAC denunciem la reiterada repressió que pateix l’esquerra abertzale a Euskal Herria per part de l’Estat espanyol, al impossibilitar que el 20% de la població euskaldun pugui  expressar-se políticament a les urnes, aplicant una Llei de Partits a totes llums desmesurada, coercitiva i pròpia d’un Estat freturós de veritable democràcia. L’ultima mesura aplicada al nonat partit abertzale SORTU, que impedeix el seu registre i, per tant, la seva legalització no és més que un altre pas repressiu de
l’Estat espanyol contra la dissidència.

Exigim a l’Estat espanyol la legalització de SORTU, un partit que ha expressat inequívocament el seu rebuig a qualsevol tipus de violència 

RESOLUCIÓ SAT: Des de la FTC-IAC denunciem la reiterada repressió que està patint el poble andalús, concretat amb la persecució sistemàtica del sindicalisme combatiu que practica la nostra organització germana S.A.T.

Les quantioses multes econòmiques, així com les sol·licituds de penes de presó pels nostres companys i companyes, no fan més que evidenciar la obsessió d'aquest Estat repressiu, que està en mans d'un sistema capitalista, a no admetre cap tiupus de dissidència. Alhora, volem expressar la nostra solidaritat amb els companys que seran jutjats el 24 de maig i que depén de la sentencia podria comportar-los penes de presó.

RESOLUCIÓ EGIPTE I TUNISSIA: La FTC-IAC es solidaritza amb el poble revoltat d’Egipte i Tunísia, que ens han demostrat amb la seva força la capacitat que tenim els ciutadans i ciutadanes per conquerir les nostres llibertats. 

RESOLUCIÓ CAV’S: La FTC-IAC vol expressar el seu recolzament a les candidatures municipals germanesCAV’S, esperonar-les en el procés electoral vinent i desitjar-los el millor, doncs sent com són part del nostre teixit, el seu triomf serà el nostre i ens aproparà a conquerir una societat més lliure i més justa.·         

Proposta de nova Permanent i cloenda

A proposta de les delegades i delegats s’aprova la nova Comissió Permanent de la FTC-IAC. El nou Coordinador exposa els objectius generals de la nostra organització i clou el II Congrés de la FTC-IAC.

ACORD DE PENSIONS I .........QUELCOM MÉS

 

"Publico" 29.1.2011

Las organitzacions governamentals CCOO i UGT, altre hora considerades sindicats, es mostren estranyament satisfetes d’haver signat un acord per les pensions, que anomenen Pacte social i que ha significat la més gran genuflexió  al govern socialista i com no, als poders econòmics.

Es detestable, que uns sindicats que es consideren de classe, presentin com un triomf la venda de drets socials i econòmics, és esquizofrènic que els hipotètics representants del treballadors/es participin de l’espoli i la venda d’aquests  drets.

Els retalls i les minves a les pensions estaven consensuades pels partits politics i els poders econòmics i es portarien a terme, amb o sense consens. Així doncs, quina necessitat tenen CCOO i UGT de fer tot aquest “paripé”, que vulnera els drets conquerits amb molts esforços i sacrificis i que legitima la pèrdua socioeconòmica més important des de la constitució dels Pactes de Toledo?. 

Les mesures que s’han dut a terme ja estan comptabilitzades econòmicament,  les minves econòmiques de mitjana pels treballadors/es seran d’un 20% tirant en el supòsit més baix:

·         Pujar el període de referència per calcular les pensions farà que es perdi el 10,7% aproximadament. Això es degut a que els treballadors assalariats amb salaris constants, acumulem els millors salaris en els últims anys de vida. A l’ampliar els anys la mitja baixa per que les bases salarials més antigues, també son les més petites.

·         Allargar la jubilació fins els 67 anys, es a dir dos anys més que ara, significa una reducció de les pensions de entre un 12% i un 15% de mitjana.

Val a dir que, hem utilitzat les dades més benèvoles, donat que d’altres estudis apunten a pèrdues molt superiors pels treballadors/es, com ara la utilitzada per el sindicalista de la UGT Jose Maria Zufiar, que advertia que tot plegat significava un retall de les pagues d’un 26%, que ha estat ignorada pel seu propi sindicat.

Un altre aspecte no menys important és el fet d’ampliar els anys de cotització a 38,5 per poder cobrar el 100% de la jubilació, requisit cada cop més impossible d’aconseguir per la manca de treball, els contractes precaris i la temporalitat dels mateixos.

I aquest aspecte ens hauria de fer reflexionar: si difícil és pels que a hores d’ara estem treballant, quin futur els espera a tot el jovent que esta sense feina?, quina esperança tenen tots i totes aquells/es que encara no ha pogut incorporar-se al món laboral o que tot incorporar-se ho ha fet en unes condicions de precarietat i eventualitat?

CCOO i UGT han perpetrat amb aquest pacte un nou atac als nostres drets socials, laborals i econòmics, alhora que han condemnat a les generacions posteriors a treballar de per vida si pretenen cobrar el 100%.

I si no ens espavilem, si no som capaços de revertir aquest procés de pèrdues sistemàtiques de drets, en breu, a la reforma laboral i al pacte de pensions, s’afegirà el pacte de competitivitat mitjançant la productivitat, que pretén fixar els nostres sous  vers la capacitat de producció i no per l’IPC, com fins ara.

Tenim que aturar-nos i reflexionar, el capital, les empreses, els politics,  CCOO i UGT fan al que fan perquè no tenen una resposta contundent de protesta al carrer i als centres de treball, ells són culpables de dur a terme tots aquests retalls però també  és responsabilitat de tots i totes, doncs fa temps que ens hem deixat anar, ens hem resignat als designis dels temps, a la llibertat de mercat que cada cop ens fa més esclaus i acabem opinant i vivint allò que d’altres subtilment ens imposen. Ja ho deia Richard Salant, ex president de la CBS News: “La nostra tasca, es donar a la gent no el que ells vulguin, sinó el que nosaltres decidim que han de tenir”.

Potser va sent hora de tornar a ser protagonistes de les nostres vides, d’impedir que les nostres esperances i els nostres somnis estiguin en mans d’altres.

Potser es l’hora de mirar als nostres fills i filles i preguntar-nos si veritablement els volem deixar el futur fruit del present que estem construint.

Salut

Vídeo d'Arcadi Oliveras

Us encaixem un vídeo molt interessant. Com sempre esperem que tragueu les vostres pròpies conclusions.