JORNADA DE REFLEXIÓ NOCTURNA

Unes 150 persones, entre veïns i treballadors, hem acampat la nit de dijous al "hall" de l'Hospital de Sant Pau. 

La culpa és dels sindicats.

Tota la culpa la tenen els sindicats, diu el Director gerent, Dr. Varela. Sí.

Tenen la culpa de l’ERO a l’Hospital de St. Pau perquè no volen “negociar”. I també, dit de passada, en som culpables tots els que tenim el mal costum de menjar calent gairebé cada dia i pagar “religiosament” l’educació dels nostres fills, en escoles públiques o concertades, i els seus llibres i el menjador i el transport escolar i les activitats extres i també les nostres hipoteques a La Caixa, i la gasolina i els peatges, catalans com som i estalviadors de mena, fem bondat, no fos cas que el país anés malament i La Caixa fes fallida...

I hem pogut fer tot això, fins ara, gràcies a un salari acordat amb els que manen, després d’una pila de negociacions i de la signatura d’un conveni aprobat i registrat per l’autoritat laboral del país... Conveni amb el que seguim guanyant el mateix o bastant menys que anys enrera després que algú, a Palau i en nom de la crisi, decidís saltar-se Convenis i pactes a la torera perquè tots (tots?) ens havíem d’estrènyer el cinturó...

Ai Dr. Varela si no fóssim tan tossuts i desconfiats! És veritat. Els sindicats en tenen tota la culpa de no signar alló que ningú, mai, ha posat sobre la taula de negociació. Per no voler assumir el que mai, ningú, ens ha dit i que hem sabut en llegir el que Vostè fa publicar a la Intranet de l’Hospital.

No és que la Conselleria hagi decidit, sense avís previ i sense que constés en cap programa electoral, retallar la despesa sanitària i, per tant, l’aportació econòmica als serveis sanitaris públics i concertats (26 milions d’euros menys a l’Hospital pel 2011 i 2012, diu). No.

No és que calgui acomiadar personal interí, tancar 70 o 80 llits d’un hospital nou (!), unitats de Cures Intensives, quiròfans i activitat de radioteràpia o ambulatòria per la manca de calers i d’un concert adequat a les prestacions que l’Hospital ofereix a la població que li pertoca. NO!

El problema és que els sindicats no volem donar “tirites” al botxí

i emmascarar la destralada al coll de la sanitat pública.

No ens enganyem. No estem parlant de “mesures d’ajustament pressupostari” per haver estirat més el braç que la màniga. O sí? o també? Altre cop?

Vam creure, el seu dia, en les seves paraules, Dr. Varela, en incorporar-se a l’Hospital: St. Pau té uns fonaments envejats per d’altres centres, un futur de coloraines i una situació econòmic-financera sòlida i sense deutes, després de la Direcció del seu antecessor, el Dr. Colomer, que tants amics va fer en aquesta casa. I doncs, què ha passat? Què hem fet? Qui ha estirat més el braç que la màniga?

Els sindicats no hem tornat ha signar cap més conveni. No hem incrementat ni un sol salari (més aviat al contrari!). Els treballadors hem seguit treballant les mateixes o més hores. Els llits i gabinets de l’Hospital han funcionat a ple rendiment i mai ens han faltat “clients”... fins i tot, patíem d’una emprenyadora llista d’espera i encara no feiem prous noséquínes activitats i intervencions. Ha estat culpa dels treballadors? Dels sindicats, pot ser? Què ha passat?

Doncs que hi ha molts calers en joc. Les pensions, com les aportacions dels treballadors a la seguretat social, són un botí massa sucós. Passa que, i vosté ho sap Dr. Varela, la gent de Convergència i Unió i també l’oposició (la que un dia va donar-li el càrrec) vol capitalitzar serveis públics com l’educació o la sanitat i privatitzar-los per fer-ne, no un “servei públic”, sinò un negoci. Passa també, Dr. Varela, que vist el que hi ha i qui mana, més val nedar i guardar la roba i la por a la pèrdua de l’almoina és un arma. El mateix Col·legi de metges, tan nostrat, per tal de fer país (i negoci) oferta crèdits a bon preu als associats que vulguin “comprar” alló que el Govern tanqui o deixi de fer...

No. No és un “ajustament pressupostari”.

Es tracta d’una decisió política. D’un ERO polític.

És una proposta de la Generalitat i de la Conselleria del Sr. Boi Ruiz. És la política decidida de retallar serveis públics per part dels Governs espanyol i català. Una decisió que, segons ens diuen, no representarà menys qualitat de servei o pitjor atenció sanitària. Es tracta, ens diuen, d’una reorganització de la xarxa assistencial i d’una gestió més eficaç de la mateixa. D’una revisió de circuits i prestacions i no pas d’una retallada. Estupendo! Molt bonic!

Doncs revisin, reorganitzin, millorin o reestructurin el que creguin convenient, que ja tocava!. I si no en saben més, o no gosen, o no poden i cal fer un ERO, serà perquè la Conselleria no paga el que va concertar per l’activitat que exigeix (no hi ha, no hi pot haver, d’altra raó)

No ens demanin que discutim misèries, ni que negociem acomiadaments, suspensions, rebaixes salarials o de condicions de treball, per treure’n més misèries i destriar els bons i els dolents, els “suspesos” i els aprobats.

No ens demanin convertir-nos en còmplices del seu joc, maquillant els retalls de qualitat i quantitat de prestacions sanitàries per a tota la població d’aquest país, decidides des de Palau.

Que l’autoritat laboral digui si està d’acord i avala l’increment de llistes d’espera, la rebaixa de llits i professionals per atendre la població, la manca d’atenció sanitària adequada i propera al ciutadà. Sense màscares, sense disfresses ni embelliments.

Recordem també que la democràcia se la carreguen, sobre tot, els idiotes i els energúmens. Els primers per alló que tants cops hem sentit en boca dels professionals i el dictador aconsellava als seus deixebles: “Haga como yo, trabaje y no se meta en política”. I els altres perquè, un cop guanyada la guerra i derrotat l’enemic, mai hi han estat d’acord i tan sols els preocupa el “que hay de lo mío”. Hi ha de tot a l’Hospital. Sí. També als sindicats... i a les Direccions.

La FTC es compromet a recolzar totes les mesures que l’Assemblea de treballadors decideixin en defensa d’una sanitat pública, de qualitat i a l’abast del ciutadà.

Donarà suport a les Assemblees de barri i a les concentracions d’usuaris i treballadors sanitaris als CAPs i d’altres centres assistencials com l’Hospital de St. Pau.

Defensarà recursos suficients i professionals preparats, amb unes condicions de treball dignes i transparents, discutides públicament i aprobades en Conveni.

És per això que la FTC fa política i és en el terreny polític que presenta alternatives.

Ho direm en la nostra llengua “vehicular” i esperem també que la dels nostres fills:

Si la llei és injusta, cal desobeir-la!

Deixem les misèries pels miserables.

Amb la salut no s’hi juga, ni amb els drets dels treballadors i usuaris, tampoc!

No a les retallades!

18 DE SEPTIEMBRE SAL A LA CALLE