UNA SANIDAD UN CONVENIO ( Articulo del Público)

Edu Lucas, Sergi Raventós, Ramon Serna y Damià Vernet

Delegados sindicales del sindicato CATAC-CTS de la Intersindical Alternativa de Catalunya
Es sabido que la sanidad catalana está padeciendo en los últimos años graves recortes. Sin ir más lejos este mismo verano las listas de espera han aumentado hasta un 60% y en estos últimos cuatro años de recortes presupuestarios también han suprimido cientos de camas, han dejado de funcionar las urgencias de 24 horas en casi 60 centros de atención primaria, el transporte urgente ha reducido sus unidades en más del 12%, se han perdido miles de puestos de trabajo, etc. Y así podríamos seguir enumerando recortes y medidas de austeridad que no dejan de ser procesos de mercantilización o de privatización de la sanidad catalana. Todo ello se hace a cargo del Conseller Boi Ruiz que justo antes de dirigir la Consellería de salud de la Generalitat fue durante años uno de los máximos representantes de las Patronales hospitalarias catalanas.
Es menos conocido seguramente que estos días se negocia el convenio de los centros sanitarios concertados donde la patronal sanitaria quiere dar una vuelta de tuerca a la maltrecha sanidad pública y acabar de atornillar las condiciones de trabajo de los trabajadores de la sanidad concertada que en los últimos años ya han sufrido una serie de pérdidas de poder adquisitivo, aumentos de jornada, aumento de la carga de trabajo, retroceso en derechos, etc.
Quizá alguien, sin duda desconocedor del sistema catalán de salud, se puede preguntar: ¿Patronal de la sanidad? ¿Pero, acaso no es pública la sanidad catalana? Vayamos por partes. El actual sistema catalán de salud se gesta en el año 1981 con las transferencias autonómicas a Catalunya por parte del Estado español. En aquellos años sólo un 27% de camas eran propiedad del Insalud, mientras que el resto era concertado, justo la proporción inversa de la del Reino de España. En el año 1985 nace la Red hospitalaria de utilización pública (XHUP), compuesta por hospitales del Instituto Catalán de Salud (ICS), el Consorcio Hospitalario de Catalunya y el resto de hospitales semipúblicos o privados que proveen el sistema. Todo este conglomerado va configurando un sistema de atención pública integrado por diferentes propiedades, titularidades y formas de gestión, públicas y privadas, que por su diversidad se dota de una compleja y a menudo opaca estructura. Aunque el órgano de gobierno es el Departamento de Salud, el contratante y comprador de los servicios de salud es el Servei  Català de la Salut (Catsalut). Con la creación del CatSalut hay que recordar que se instauró la separación de las funciones de planificación, compra y provisión de servicios que dictaba la Nueva Gestión Pública (NGP), herramienta de gestión del neoliberalismo dominante.
A su vez, los proveedores de servicios de salud participan del actual Sistema Sanitario Integral de Utilización Pública de Catalunya (SISCAT), el cual tiene diferentes titularidades y formas de gestión, sujetas a derecho privado y donde se permite el ánimo de lucro. Esta red incluye al mencionado ICS, de naturaleza, titularidad y gestión pública y sujeto al derecho público que gestiona el 77% de la atención primaria, mientras que gran parte de los servicios de atención especializada y hospitalaria (un 75%) están concertados con proveedores no-ICS. La atención socio sanitaria y la salud mental corren a cargo mayoritariamente de proveedores y su financiación proviene en más de un 50% del CatSalut.
La mayoría de estos proveedores del SISCAT son consorcios, empresas y sociedades mercantiles públicas, algunas entidades privadas sin ánimo de lucro (fundaciones o centros eclesiásticos) y entidades privadas con ánimo de lucro. Una gran parte se encuentran organizados en tres patronales: la ACES, CAPSS y la UCH, ésta última donde Boi Ruiz ejerció como máximo representante durante muchos años, en un ejemplo evidente de la llamada “puerta giratoria” o trasvase  de cargos del sector público al privado y viceversa.
Este peculiar sistema sanitario catalán junto al déficit presupuestario del Estado español y catalán son los responsables en buena parte del recorte de nuestra sanidad pública. Cabe destacar que del 2011 al 2013 se ha reducido más de un 16% el presupuesto de salud. Pero estos recortes no han sido repartidos de la misma manera. Mientras que en los servicios de atención primaria y hospitales públicos y concertados sin afán de lucro se les ha recortado este 16% de media, a los concertados y a las empresas privadas con ánimo de lucro como los tres hospitales propiedad de la multinacional de sanitaria IDC Salud (antes Capio): Sagrat Cor, General de Catalunya y hospital de Sabadell se les ha aumentado el concierto un 78%. ¿Extraño? No, si tenemos en cuenta que uno de los objetivos de la Consellería de salud a día de hoy es favorecer y promover que los centros públicos se “abran” a la sanidad privada como es el caso de varios centros sanitarios públicos donde se suprimen camas y se reduce la actividad quirúrgica y de radiodiagnóstico para derivar toda esta actividad a los centros privados.
Los promotores de todo ello son fundamentalmente cargos públicos que con sus decisiones políticas  benefician a empresas en las que han participado o con las que han colaborado como asesores, consejeros o directores, como es el caso de Josep Maria Padrosa que ha compaginado su cargo público y numero dos del departamento de salud del gobierno de Catalunya con el de asesor de diferentes empresas de fisioterapia proveedoras del mismísimo Catsalut. Otro ejemplo sonado es el de Josep Prat que cobró 280.000 euros anuales de INNOVA, la superempresa municipal del Ayuntamiento de Reus para dejarla altamente endeudada, mientras era presidente del ICS, a la vez que adjunto a la Presidencia de la empresa SAGESSA, miembro del Consejo asesor para la sostenibilidad y el progreso del sistema sanitario, dirigía USP Hospitales y ostentaba hasta 21 cargos en empresas sanitarias privadas…
La lucha de la ciudadanía por la sanidad pública
En los últimos años, a este proceso de desmantelamiento de la sanidad pública y progresiva privatización, hemos asistido a diferentes luchas de resistencia de la ciudadanía y a movilizaciones y protestas de trabajadores de la sanidad que han tenido más o menos cierta repercusión mediática.
Es de destacar también que recientemente se ha podido llegar a una confluencia en defensa de la sanidad pública por parte de casi 40 entidades, sindicatos y partidos de izquierda que se ha materializado en un programa de más de 10 puntos en el que se hace hincapié en la necesidad de poder decidir nuestra salud y que esta responda a las necesidades de la población y no sirva (como se está haciendo) para alimentar los intereses lucrativos de las corporaciones sanitarias
Un fragmento del manifiesto más arriba mencionado dice así: “Convertir el Servicio Catalán de la Salud (SCS) en el Servicio Nacional de Salud de Catalunya (SNSC) con funciones de planificación, financiación, gestión y evaluación de los servicios de salud públicos, integrales e integrados de Catalunya. La sanidad pública tiene un valor social indudable porque contiene, cohesiona y crea sinergias en la investigación, formación, docencia, prevención, atención, rehabilitación y cuidados y es la única que permite trabajar para mejorar los determinantes de la salud y la enfermedad. Entendemos que la sanidad privada se ha de financiar privadamente y que la colaboración pública-privada existente debe ir limitando su ámbito, donde exista, hasta su total separación y definitiva eliminación, ateniéndose mientras tanto a los intereses de la sanidad pública.”
La lucha de los trabajadores de la sanidad
Con el criterio que todo lo que se pague con dinero público debe ser público, en nuestro sindicato creemos que quienes defendemos la sanidad pública en la calle junto a la ciudadanía también lo tenemos que hacer en las mesas de negociación como es ahora el caso de este convenio. Dicho de otra manera: creemos que la lucha por la sanidad pública hay que darla dentro y fuera de los centros sanitarios.
Desde sus inicios allá por los años 80 del siglo pasado en nuestro sindicato hemos exigido un convenio único, con el lema: “una sanidad, un convenio”, con un principio básico: a igual trabajo, igual salario. Y hemos luchado para que no existieran diferencias de condiciones laborales y retributivas entre trabajadores/as del mismo estamento, más allá de la titularidad que cada centro sanitario tuviera.
Esta lucha, enmarcada en el ámbito económico y laboral, contenía a su vez una lucha mayor, con un componente social importantísimo: si los trabajadores/as de los centros públicos, concertados y privados, mantenían los mismos derechos y los mismos ratios usuario-trabajador, los beneficios económicos de los centros privados se reducían hasta el extremo de ser inexistentes y por tanto carecían de incentivos lucrativos para proseguir su actividad, siendo ésta y sus infraestructuras absorbidas por la Generalitat, consiguiendo así que la totalidad de la sanidad catalana fuese pública.
La respuesta de la Generalitat fue en su momento muy diferente y fraccionó el ámbito de negociación y potenció las desigualdades económicas y de condiciones laborales de los trabajadores para proporcionar un mayor margen de beneficio a las patronales. Asimismo rescató de la quiebra a entidades privadas y posteriormente concertadas para seguir aplicando estas desigualdades, sufragó con dinero público costosísimas y sobredimensionadas infraestructuras hospitalarias para substituir a las obsoletas infraestructuras privadas y concertadas.
Hoy, los trabajadores/as de la sanidad cuando defendemos nuestros derechos laborales no sólo es por un salario digno, defendemos también el derecho a una sanidad pública, universal y de calidad. Este objetivo solo lo podremos alcanzar si evitamos el recorte de personal, el incremento de jornada anual, la precariedad laboral, la estabilización de plantillas con unos ratios usuario-trabajador/a acordes a la actividad que se realiza y manteniendo la constante formación continuada de los profesionales sanitarios si queremos tener la calidad asistencial que el pueblo catalán necesita y se merece. Y a la vez, evitar la desinversión en recursos materiales, el cierre de camas hospitalarias y la reducción de actividad quirúrgica que provocan el aumento de las listas de espera y permiten justificar la exclusión sanitaria.
Hoy los trabajadores/as de la sanidad luchamos codo con codo con usuarios y vecinas contra el modelo sanitario impuesto por la Generalitat, porque luchamos por la sanidad del futuro, la sanidad que se merecen nuestras familias. No hacerlo sería condenarnos a tener únicamente la sanidad que pudiésemos costearnos económicamente y no la que necesitamos para vivir dignamente.

Sant Pau, deficient per l’administració, eficaç pels usuaris

Companys/es felicitats:

Aquesta setmana , el Departament de Salut ha presentat l’informe d’eficiència hospitalària de Catalunya, on figura l’hospital de Sant Pau com el centre d’utilització pública menys eficient, tot i que els seus usuaris l’han puntuat com el més ben valorat, amb una nota mitjana de 8,4 en l’índex de satisfacció del seu servei d’urgències.

Cal tenir en compte que un baix nivell d’eficiència comporta la reducció de la dotació pressupostària, en un 5% de la part variable, vinculada a la consecució d’objectius que destina la Generalitat.

Per mesurar l’eficiència de cada hospital, l'Agència de Qualitat i Avaluació del Sistema Sanitari de Catalunya (AQuAS) ha establert un "indicador sintètic d’adequació", que ha mesurat a partir de quatre àrees:

• estades superiors a 20 dies,
• nombre de cesàries,
• hospitalitzacions potencialment evitables,
• i gestió de les urgències.

Per obtenir la puntuació dels usuaris, l'AQuAS va formular preguntes com:

• "¿Els metges li van donar informació sobre la seva malaltia o el motiu pel qual va anar a urgències?"  
• "¿Li van resoldre el motiu pel qual hi va anar?"

Amb aquestes dades a la ma, la FTC-IAC, ara més que mai, ens sentim cofois, del treball assistencial que portem a terme a Sant Pau i alhora ens congratulem i ens sentim orgullosos de no ser eficients  a ulls d’una Generalitat, que amb la seva visió buròcrata administrativa, premia els criteris mercantilistes vers a les necessitats dels usuaris/es.

Caldria preguntar al ínclit Boi Ruiz i a tota la patuleia que l’acompanyen amb la seva creuada de destrucció sistemàtica de la sanitat publica, on preferiran ser atesos ells o els seus ?,

• En un centre hospitalari on es sigui pulcre amb els estàndards econòmics, fixats per una administració que veu la sanitat com un negoci?
• O, en un centre hospitalari on es cobreixin les necessitats d’informació, d’acolliment, d’atenció i guariment que requereix la seva patologia?

ENS TANQUEN LA SANITAT !!!!!

Des de la FTC-IAC ens adrecem a vosaltres per informar-vos que des del dia 14 de Juliol, tots els dilluns de 10.00h a 14.00h, estarem a la taula del vestíbul de l’ Hospital per repartir fulletons i informar els usuaris/es dels llits tancats i de la derivació de recursos públics a centres privats. 

Val a dir que aquests fulletons son fruit de la col·laboració de la FTC-IAC amb la CUP i que s’inscriuen en el recolzament del nostre sindicat a la campanya per la sanitat pública proposada i desenvolupada per la CUP.

Paral·lelament a la presència a la taula, passarem per les sales per informar-vos d’aquesta amplia i complerta campanya (tancament de llits i derivacions cap a la privada, no marxis sense hora, etc...) i fer-vos arribar, com a treballadors/es i alhora usuaris/es de la sanitat catalana, les modificacions que la Generalitat de Catalunya i el nostre conseller Boi Ruiz volen imposar.

Des de la FTC-IAC creiem que es necessària la màxima complicitat entre usuaris/es, veïns/es i treballadors/es de la sanitat per impedir l’aplicació de les mesures austericistes de la Generalitat que comporten la minva de drets, la precarització de les condicions laborals, l’augment de l’atur en el nostre sector i la sobrecàrrega física i psicològica pels treballadors/es de la sanitat catalana. Alhora que es tradueixen en el tancament de llits, la reducció d’intervencions quirúrgiques, l’ampliació de les llistes d’espera i provoquen un dèficit assistencial i de qualitat que acaba afectant a  la nostra població.

Tots junts, usuaris/es, veïns/es i treballadors/es de la sanitat podrem aturar i revocar las polítiques privatitzadores de la Generalitat vers la nostra sanitat. És per això que fem una crida per treballar plegats, generar complicitats i mira de retroalimentar-nos, doncs tan sols sumant esforços i lluites podrem evitar que es faci negoci amb la nostra salut.

Per una sanitat pública, gratuïta, universal i de qualitat.

Salut !!!

DADES ACTUALITZADES DEL MACABRE MARCADOR DEL GENOCIDI.

SEGUEIX EL GENOCIDI, L’EXTERMINI I L’ASSASSINAT A GAZA:

• 2100 bombardejos  segons la ONU
• 710 morts.
• 4.530 ferits: 74% civils.
• 110.000 palestins desplaçats.
• Israel ha bombardejat i inutilitzat  l’única planta d’energia de Gaza, impedint el subministrament  elèctric al 20% del territori, que s’ha de sumar a la manca d’electricitat  d’un altre 25%  que es subministrava des de Israel.
• La resta del territori sols rep electricitat 4 hores al dia, afectant les poques provisions dels serveis humanitaris, especialment els hospitals, els serveis d’aigua potable, les aigües residuals i al clavegueram..
• Israel ha bombardejat la seu de Aljazeera i disparat als seus corresponsals quan entraven ha emetre en directe. I Ara el ministre de Israel diu que vol prohibir Aljazeera a Gaza.
• Sembla que Israel te por d’una intifada des dels mitjans de comunicació. 

I segueix el cinisme de la comunitat internacional:

El consell de Drets humans condemna els atacs de  Israel i obre una comissió d’investigació.

Mentre, USA s’oposa a la condemna i a la creació de la comissió, alhora que  els països europeus s’abstenen.

I Israel mitjançant el seu ambaixador a la ONU a Ginebra, ha assegurat que la resolució no canviarà res i que s’estan defenen de manera continguda.......manen pebrots.

Israel vol imposar un  bloqueig informatiu, vol silenci, vol complicitat amb el genocidi i seguidisme amb les seves politiques d’extermini.

Encara dubtes?

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/07/140715_gaza_palestinos_israel_vida_cotidina_mz.shtml - more-contextual-links

Us convoquem a la manifestació d' aquest dijous a les 19h. als jardinets de Gracia.

Prou impunitat de l’estat terrorista de Israel.

Prou complicitats del govern català amb l’estat de Israel.

Visca la lluita del poble palestí.

DEMA 24 DE JULIOL A LES 19H. MANIFESTACIO: SEGUEIX EL GENOCIDI, L’EXTERMINI I L’ASSASSINAT A GAZA

·       618 morts: 154 criatures, 62 dones i 38 ancians.

·       3.330 ferits, 76% civils.

·       25 centres mèdics i 5 hospitals bombardejats.

·       80 escoles, una d’elles de l’agencia de les Nacions Unides pels refugiats palestins (UNRWA) amb 1000 persones dins, refugiades per no tenir casa on anar.

·      Israel ha bombardejat i inutilitzat  tot el sistema d’aigua potable.

I ho fa amb impunitat i absolut cinisme:

Israel ha perfeccionat el crim de guerra i el terrorisme d’estat: a les bombes de fòsfor blanc, considerades arma química per la ONU, s’hi afegeix l’utilització de bombes dard.

Israel diu que les baixes civils es donen per què la població no abandona les zones que bombardeja i que Hamas utilitza als civils com escuts.

Els que hem estat a Gaza sabem tres coses:

1.    La franja de Gaza és una estreta llengua de terra amb una de les densitats de població més altes del món: 4.505 persones per kilòmetre quadrat.

2.    Que fruit d’aquesta altíssima densitat, no hi ha possibilitat física d’anar en lloc que no sigui susceptible de ser atacat o bombardejat.

3.    Que els únics espais habilitats, on et pots protegir col·lectivament dels bombardejos, al marge de les cases particulars, són els hospitals, els centres de salut i les escoles: És a dir, els actuals “objectius militars” de Israel.

·        Qui aturarà aquesta barbaritat?

·        Fins quan la comunitat internacional permetrà aquest genocidi contra el poble palestí?

·        Encara dubtes? 

Et convoquem a la manifestació:

aquest dijous, dia 24 de juliol, a les 19 h.

als jardinets de Gràcia. 

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/07/140715_gaza_palestinos_israel_vida_cotidina_mz.shtml - more-contextual-links

Prou impunitat de l’Estat terrorista d’Israel.

Prou complicitats del Govern català amb l’Estat d’Israel

EL QUE PATEIX GAZA NO ÉS UNA GUERRA. ÉS UN GENOCIDI, UN EXTERMINI. ÉS UN ASSASSINAT.

Palestina és quelcom més que Gaza, però avui ens centrarem en aquesta franja de terra on malviuen 1.800.000 palestins, confinats en 360 km² i que el govern Israelià ha convertit en la presó més gran del món.

Aquests dies Israel està massacrant novament al poble palestí de Gaza:

·        60.000 desplaçats

·        Més de 550 morts palestins, el 80% civils112 criatures, 41 dones i 25 ancians

·        79 escoles, 3 hospitals i 5 centres de salut bombardejats.

·        32 vaixells enfonsats.

·        1177 edificis enderrocats i 13.550 enderrocats parcialment.

I tot amb la hipocresia, la complicitat i el suport de la comunitat internacional i de les seves institucions.

Però això no és nou. Gaza ha patit sistemàticament, per part d’Israel, atacs, invasions i un bloqueig econòmic i de mercaderies que han provocat fins ara:

·        un 45% de taxa d’atur i un 21% d’extrema pobresa.

·        50.000 funcionaris que no cobren el seu salari.

·        Segons la ONU mancaven, fins aquesta nova invasió, 70.000 vivendes.

·        L’atenció sanitària no te ni infraestructures suficients, ni medicaments.

·        L’expropiació de terres fèrtils de conreu per fer l’àrea d’exclusió israelita ha significat una disminució de 75.000 tones d’aliment a l’any.

·        Els vaixells pesquers son enfonsats si superen les tres milles marines, cosa que fa impossible l’explotació dels rics caladors pesquers de Gaza.

·        L’energia depèn d’Israel, que obra i tanca el llum quan vol.

·        Sols el 5,5% de l’aigua compleix els estàndards de la OMS. Segons la ONU 340.000 persones es veuen forçades a beure aigua de baixa qualitat.

Si encara tens dubtes, o no tens una posició presa amb la barbàrie, pensa què faries tu a la seva situació o posa’t a la pell dels pares, mares o familiars del nens destrossats per les bombes israelianes, quan jugaven a la platja.

Prou impunitat de l’estat terrorista de Israel.

Prou complicitats del govern català amb l’estat de Israel.

Visca la lluita del poble palestí.http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/07/140715_gaza_palestinos_israel_vida_cotidina_mz.shtml - more-contextual-links

Ens Tanquen La Sanitat !!!!!!

Des de la FTC-IAC ens adrecem a vosaltres per informar-vos que des d’avui, tots els dilluns de 10.00h a 14.00h, estarem a la taula del vestíbul de l’ Hospital per repartir fulletons i informar els usuaris/es dels llits tancats i de la derivació de recursos públics a centres privats.

Val a dir que aquests fulletons son fruit de la col·laboració de la FTC-IAC amb la CUP i que s’inscriuen en el recolzament del nostre sindicat a la campanya per la sanitat pública proposada i desenvolupada per la CUP.

Paral·lelament a la presència a la taula, passarem per les sales per informar-vos d’aquesta amplia i complerta campanya (tancament de llits i derivacions cap a la privada, no marxis sense hora, etc...) i fer-vos arribar, com a treballadors/es i alhora usuaris/es de la sanitat catalana, les modificacions que la Generalitat de Catalunya i el nostre conseller Boi Ruiz volen imposar.

Des de la FTC-IAC creiem que es necessària la màxima complicitat entre usuaris/es, veïns/es i treballadors/es de la sanitat per impedir l’aplicació de les mesures austericistes de la Generalitat que comporten la minva de drets, la precarització de les condicions laborals, l’augment de l’atur en el nostre sector i la sobrecàrrega física i psicològica pels treballadors/es de la sanitat catalana. Alhora que es tradueixen en el tancament de llits, la reducció d’intervencions quirúrgiques, l’ampliació de les llistes d’espera i provoquen un dèficit assistencial i de qualitat que acaba afectant a  la nostra població.

Tots junts, usuaris/es, veïns/es i treballadors/es de la sanitat podrem aturar i revocar las polítiques privatitzadores de la Generalitat vers la nostra sanitat. És per això que fem una crida per treballar plegats, generar complicitats i mira de retroalimentar-nos, doncs tan sols sumant esforços i lluites podrem evitar que es faci negoci amb la nostra salut.

Per una sanitat pública, gratuïta, universal i de qualitat.

Salut. 

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA A MIDA

El Borbó plega i es protegeix jurídicament, mentre censuren la portada de “El Jueves”.

Doncs sí! El Borbó abdica a favor del seu fill (ves per on, un negoci familiar que funciona), es protegeix jurídicament amb un aforament a mida, no fora que acabes com la filla i s’ acomiada solemnement en una corrida de braus i en una parada militar “como mandan los cánones”.

L’ hereu, el grandíssim fill de borbó, es proclamarà rei en una cerimònia laica que els de la “família” fan coincidir amb el Corpus, no fos cas que la cúria s’ emprenyés. I malgrat pertànyer a una dinastia democràtica i “campechana”, l’ hereu lluirà engalanat tota la parafernàlia militar que els títols castrenses heretats del caçador d’ elefants li permeten. Tot molt caspós i ”por la gracia de Dios”.

Ens diuen que estem en una societat democràtica on la lliure expressió és un bé preuat. Ens diuen que, mentre no s’ utilitzi la violència, és lícit defensar qualsevol idea i que l’ única línia vermella l’ estableix i marca la legislació vigent.

Però, quan la revista “El Jueves” vol publicar una  portada brillant i irònica, en la que posen en evidència al monarca, al fill del monarca i a la femta dinàstica borbònica, són represaliats de la manera més despòtica que aquest suposat model social de llibertats pot patir: la censura. I tot, per que els poderosos han decidit que no es pot parlar dels borbons en aquests termes. Curiosa manera d’ interpretar la llibertat d’ expressió!

Tenim un sistema capitalista corrupte, sostingut per una democràcia embrionària, mitjançant una monarquia parlamentària en la que tots som igual davant la llei, excepte un i la seva família. Curiosa igualtat la que necessita atorgar excepcions i aforaments!

Malgrat que censurin portades i facin canvis legislatius a corre-cuita, ha sorgit el debat que volien evitar: monarquia o república?

El PP, UpiD, el PSOE i la seva sucursal a Catalunya ho tenen molt clar. Davant l’ amenaça que quatre quisso-flautes que, ves per on, aconsegueixen vots i suport popular, els malmetin el negoci, fan seu alló tan bonic de “la indisoluble Unidad de España”, malgrat que, pel PSOE, això sigui abandonar les seves arrels republicanes, tal com abans ja havia abandonat les arrels marxistes i els principis socialistes i fins i tot la O del seu nom en abandonar els obrers en mans de les polítiques neolliberals. Ara toca, diuen, canviar la “antes roja que rota”, per “antes monàrquica que rota”... ja s’ ho faran!

República? ... Sí, però catalana!, doncs la història ens demostra que l’ estat espanyol és sempre l’ estat espanyol, amb rei o amb república.

Salut i visca la terra!

CAN VIES ENDERROCADA, EN SERGI A LA PRESÓ, EN JOAN APALLISSAT PELS MOSSOS...

QUINA MERDA DE SISTEMA!!!.

Ens repeteixen una i altra vegada  que passem una crisi econòmica, quan la realitat és que patim les conseqüències d’ un sistema capitalista i deshumanitzador, que garanteix la llibertat individual i el dret de lliure elecció, segons la capacitat econòmica i de consum que tinguem.

Ens fan partíceps d’un perillós, pervers i competitiu ascensor social, on els únics que se’n beneficien són els mateixos que ens fan pagar la suposada crisi i que fan negoci dels nostres anhels, les nostres il·lusions i hores d’ara a més, dels nostres drets i necessitats bàsiques.

I ho fan sense rubor, sense amagar-se, fent-nos culpables del seu espoli, exigint-nos submissió al seu model social i combatent amb duresa qualsevol brot insurgent de revolta o insubmissió.  

Un exemple el tenim a Can Vies, on la classe dirigent ha demostrat que no admet la dissidència, que necessita criminalitzar l’ autogestió, el cooperativisme i l’ economia social establerta col·lectivament al marge dels mercats i de l’ establishment i que no dubte a utilitzar tots els seus mitjans d’ opressió per enderrocar qualsevol construcció de poder de les classes populars.

El cas del nostre company Sergi, és un més de tants. Detingut i empresonat pels mossos d’esquadra amb falses acusacions, demostrant, un cop més, que la unitat policial ingovernable de la “BRIMO”, dia a dia s’esnifa els nostres drets fonamentals practicant la brutalitat. Maltracte i brutalitat patida per en Joan de Sants, que malgrat el seu síndrome de Tourette, li van trencar el nas, el van deixar esposat i el van privar de la seva medicació.

Diu la dita popular que ni amb la millor merda de porc es pot fer una bona melmelada. Doncs bé, els nostres dirigents ens venen cada dia aquesta merda com si fos caviar, tot presentant-la com una deconstrucció ferranadriànica d’ous d’esturió de beluga.

No!, La merda és merda! I ells, els poderosos, mai se la mengen!, sols la reparteixen per que els demés ens la mengem, la gestionem i la netegem, no fos que els hi arribés la ferum.

Però de tot plegat, nosaltres també en som responsables quan  acceptem aquest sistema econòmic com el millor dels sistemes possibles, en el que l’1% de la població atresora el 99% de la riquesa econòmica, mentre creixen arreu del món les bosses de pobresa, misèria i precarietat.

Si volem sortir d’aquest femer, cal que aquest 99% de la societat diguem prou, que pensem i treballem col·lectivament per construir una societat alternativa, més justa, realment democràtica, més lliure i més solidària.

SOLIDARITAT AMB CAN VIES, LLIBERTAT PEL SERGI, LLIBERTAT PER LA RESTA DE DETINGUTS/DES SALUT I REVOLTA

Prou d’atur i precarietat

22 M Marxa de la dignitat.

#totsjuntssommajoria

SOLIDARITAT AMB COMPANY@S EN LLUITA.

EL DIA 1 DE MARÇ MANIFESTACIÓ A LES 11.30 A LA PLAÇA CATALUNYA

Participaran altres sectors en lluita: Coca cola, TV3..........

Presentació de la Jornada de Debat: "Construïm la sanitat als Països Cat...

¿Quiénes son los responsables de la crisis? Per Eduard Lucas

http://vientosur.info/spip.php?article8045

22 DE FEBRER

http://issuu.com/jsalvia/docs/especial_sanitat//