Dilluns passat el Comitè d’empresa va decidir proposar als treballadors de l’Hospital que, si el Departament de Personal els feia signar un rebut de la carta comunicant l’afectació de l’ERO, aquest rebut es signés posant un NO CONFORME.
Aquesta mateixa proposta és la que es va dir a l’Assemblea, el mateix dia i, en aquella ocasió, no es va decidir res més en referència a aquestes cartes.
A la concentració de migdia de dimecres, es van expressar molts dubtes però tampoc es va acordar altra cosa que el que havia dit el Comitè d’empresa. Això és: signar el rebut amb un NO CONFORME.
És veritat però que no hi ha cap obligació, cap ni una, d’anar a signar res de res al departament de Personal. Està claríssim que no estem davant d’un cessament voluntari sinó d’un ERO polític imposat per la dreta que ens governa i d’una retallada de drets als usuaris sense precedents.
Per això mateix, des de la FTC pensem que signar, no signar o posar el que es vulgui en el rebut és secundari, però volem ser totalment respectuosos amb la proposta del Comitè d’empresa que és, recordem-ho, qui ens representa a totes i tots.
Per això mateix creiem que és hora de recordar també que, signatures apart, cal l’empenta de totes i tots, dels més afectats també, per a retornar als nostres pacients els seus drets a una assistència professional i digna, sense demores d’ingrés quan calgui ni ajornaments de visites mèdiques, d’intervencions o de proves específiques, sense col·lapses a Urgències ni manca de professionals per haver de restar a un atur imposat i polític.
És per això que, des de la FTC, volem fer una crida a la unitat i a la lluita. Tenim 89 llits tancats i intervencions ajornades. La Conselleria i la Gerència d’aquest Hospital en són responsables:
No volem un Hospital NOU amb cadenats a les portes i professionals a l’atur
Per un St. Pau al servei de l’usuari!
“Quan convé, seguem cadenes”
16 de desembre del 2011
6 de desembre del 2011
28 de novembre del 2011
ERO, retallades, lluites i... genuflexions
Ja tenim la resolució de l’ERO a Sant Pau. Un expedient desestimat per la inspectora de treball mitjançant un informe precís, concís i exhaustiu en el que demostrava la improcedència d’aquesta mesura. Malgrat tot, el càrrec polític de torn, obeint l’ordre dels seus superiors i menyspreant el dictamen de la inspectora, ha aprovat l’ERO rebaixant, això sí, la seva incidència a 15 dies per tots i totes els treballadorsi treballadores afectats.
Ara caldrà combatre-ho amb totes les nostres forces i demostrar que aquest ERO polític és inviable, innecessari i una veritable estupidesa mancada de tota lògica. I caldrà fer-ho des d’un treball de control i vigilància curosa del desenvolupament i l’aplicació d’un ERO que, n’estem plenament convençuts, podrem revocar si denunciem les vulneracions i els incompliments de l’empresa quan vulgui dur-lo a terme.
Ha de ser un treball de totes i tots, honest i sincer, amb retrets o denúncies si calgués, doncs el treball conjunt no significa sotmetre’s a qui et perjudica directe o indirectament, ja sigui dins o fora del nostre Hospital.
Curiosament, aquesta resolució s’ha notificat tot just ha conclòs el període electoral a l’estat espanyol. I no ha estat aquesta l’única mesura que s’ha verbalitzat aquests dies. El President de la Generalitat, Artur Mas, per tal de seguir sense enfrontar-se a l’estat i a l’expoli del nostre país, proposa ara retallar altre cop el sou de tots els funcionaris de la Generalitat i aplicar noves taxes a la universitat, a la sanitat, al transport públic, a la benzina i a l'aigua.
El nostre President no imposarà el copagament però aplicarà el “tiquet moderador”, no apujarà els impostos però apujarà “les taxes”, no retallarà però “prendrà mesures dràstiques per la contenció de les despeses”... cal reconèixer que l’exercici lèxic, quasi poètic d’aquest govern per trobar eufemismes és absolutament admirable.
Fins aquí, res que no sabéssim. Els polítics professionals fan públiques les retallades quan políticament els convé, i disfressen les paraules per amagar les seves profundes i maleïdes intencions al servei de qui els paga. Malgrat tot, s’han alçat veus crítiques per denunciar l’actuació del President de la Generalitat, per no haver dit el que faria, abans de les eleccions.
Però... de veritat que ningú esperava el que CiU està fent?
Com podem retreure a un partit polític de dretes, conservador i neoliberal que apliqui allò que correspon al seu ideari social, polític i econòmic?
El problema no el té CiU o el Sr. Mas. El veritable problema el tenen els milers de treballadors i treballadores que els han votat. Els que, quan pateixen les conseqüències de les seves polítiques, es sorprenen, es queixen i s’indignen . I doncs, què esperàveu?
El mateix passa arreu amb el PP i el Sr. Mariano Rajoy. Malgrat el seu autisme polític abans, durant la campanya electoral i ara, des que ha guanyat les eleccions, ha anunciat que cal activar la reforma laboral i aplicar, amb urgència, “flexibilitats” als horaris, el salari i les condicions laborals per “adequar-los” a la productivitat i a l’evolució econòmica de les empreses, justament ara, a corre cuita, en plena crisi, i no abans, quan els empresaris es “forraven” i malbarataven el seu capital en aventures especulatives, exempts de control i d’impostos.
Al nostre país, per desgràcia, no caldrà el PP per imposar aquestes mesures. Amb el III Acord Interprofessional de Catalunya, signat dies enrere per les cúpules de CC.OO., UGT i Foment del Treball, tot el que vol aplicar el PP ja ens ho aplicaran ells.
La UGT ja va fer públic que els seus delegats sindicals havien ratificat l’acord signat pels seus dirigents (els afiliats i afiliades no podien votar). Per contra, sembla que CC.OO. està encara en procés de consulta i que, en el seu cas, és oberta a tots els seus militants, delegats o no. Des de la FTC-IAC desitgem sincerament que les companyes i companys de base d’aquest sindicat refusin aquest III Acord.
Però, de veritat ningú es fa creus que sindicats anomenats “de classe”, vagin per davant de la dreta política més rància, amb negociacions, preacords i pactes indecents amb les patronals que donen cobertura legal al sistema econòmic neoliberal que tant ens perjudica?
En aquests temps de retallades i repressió, que patim com a treballadors expedientats, mal pagats o directament acomiadats o com a ciutadans “copagant” serveis, endeutats i desnonats, “adaptats” a la força a les exigències dels mercats, en nom d’una estafa que anomenen crisi, no seria més lògic que els que es diuen representants “de classe”donin suport a les lluites a les empreses i al carrer i no al pactisme i la genuflexió envers els poderosos i els seus titelles?
Qui té el problema en aquesta ocasió? Els que viuen alliberats del treball a toc de subvenció o els votants d’aquests sindicats, que els atorguen vots i “delegats” que no els defensen, ignorats de les seves cúpules quan signen reformes laborals, acords del FORCEM i pactes per retallar les pensions i que els perjudiquen greument com a treballadores i treballadors de Catalunya?
Deia Quim Monzó referint-se a la política a “Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes”:
La política és un plató poblat de transvestits on ningú no pot dir que l’enganyen perquè, encara que res no és el que aparenta ser, és tan evident que no ho és que només un neci se li acudiria presentar reclamació.
I es que res en el món és més perillós que la covardia, la ignorància sincera i, per damunt de tot, la estupidesa instruïda.
La nostra aposta, des de la FTC-IAC, front els EROs, les retallades i les pèrdues de drets com a treballadors i ciutadans és, ara com sempre:
DE LA INDIGNACIÓ A LA REFLEXIÓ I A L’ACCIÓ COL·LECTIVA
7 de novembre del 2011
5 de novembre del 2011
15 D' OCTUBRE
Imatge Cuzco,Peru.
Entre tots podem canviar el món.
30 de setembre del 2011
JORNADA DE REFLEXIÓ NOCTURNA
Unes 150 persones, entre veïns i treballadors, hem acampat la nit de dijous al "hall" de l'Hospital de Sant Pau.
27 de setembre del 2011
La culpa és dels sindicats.
Tota la culpa la tenen els sindicats, diu el Director gerent, Dr. Varela. Sí.
Tenen la culpa de l’ERO a l’Hospital de St. Pau perquè no volen “negociar”. I també, dit de passada, en som culpables tots els que tenim el mal costum de menjar calent gairebé cada dia i pagar “religiosament” l’educació dels nostres fills, en escoles públiques o concertades, i els seus llibres i el menjador i el transport escolar i les activitats extres i també les nostres hipoteques a La Caixa, i la gasolina i els peatges, catalans com som i estalviadors de mena, fem bondat, no fos cas que el país anés malament i La Caixa fes fallida...
I hem pogut fer tot això, fins ara, gràcies a un salari acordat amb els que manen, després d’una pila de negociacions i de la signatura d’un conveni aprobat i registrat per l’autoritat laboral del país... Conveni amb el que seguim guanyant el mateix o bastant menys que anys enrera després que algú, a Palau i en nom de la crisi, decidís saltar-se Convenis i pactes a la torera perquè tots (tots?) ens havíem d’estrènyer el cinturó...
Ai Dr. Varela si no fóssim tan tossuts i desconfiats! És veritat. Els sindicats en tenen tota la culpa de no signar alló que ningú, mai, ha posat sobre la taula de negociació. Per no voler assumir el que mai, ningú, ens ha dit i que hem sabut en llegir el que Vostè fa publicar a la Intranet de l’Hospital.
No és que la Conselleria hagi decidit, sense avís previ i sense que constés en cap programa electoral, retallar la despesa sanitària i, per tant, l’aportació econòmica als serveis sanitaris públics i concertats (26 milions d’euros menys a l’Hospital pel 2011 i 2012, diu). No.
No és que calgui acomiadar personal interí, tancar 70 o 80 llits d’un hospital nou (!), unitats de Cures Intensives, quiròfans i activitat de radioteràpia o ambulatòria per la manca de calers i d’un concert adequat a les prestacions que l’Hospital ofereix a la població que li pertoca. NO!
El problema és que els sindicats no volem donar “tirites” al botxí
i emmascarar la destralada al coll de la sanitat pública.
No ens enganyem. No estem parlant de “mesures d’ajustament pressupostari” per haver estirat més el braç que la màniga. O sí? o també? Altre cop?
Vam creure, el seu dia, en les seves paraules, Dr. Varela, en incorporar-se a l’Hospital: St. Pau té uns fonaments envejats per d’altres centres, un futur de coloraines i una situació econòmic-financera sòlida i sense deutes, després de la Direcció del seu antecessor, el Dr. Colomer, que tants amics va fer en aquesta casa. I doncs, què ha passat? Què hem fet? Qui ha estirat més el braç que la màniga?
Els sindicats no hem tornat ha signar cap més conveni. No hem incrementat ni un sol salari (més aviat al contrari!). Els treballadors hem seguit treballant les mateixes o més hores. Els llits i gabinets de l’Hospital han funcionat a ple rendiment i mai ens han faltat “clients”... fins i tot, patíem d’una emprenyadora llista d’espera i encara no feiem prous noséquínes activitats i intervencions. Ha estat culpa dels treballadors? Dels sindicats, pot ser? Què ha passat?
Doncs que hi ha molts calers en joc. Les pensions, com les aportacions dels treballadors a la seguretat social, són un botí massa sucós. Passa que, i vosté ho sap Dr. Varela, la gent de Convergència i Unió i també l’oposició (la que un dia va donar-li el càrrec) vol capitalitzar serveis públics com l’educació o la sanitat i privatitzar-los per fer-ne, no un “servei públic”, sinò un negoci. Passa també, Dr. Varela, que vist el que hi ha i qui mana, més val nedar i guardar la roba i la por a la pèrdua de l’almoina és un arma. El mateix Col·legi de metges, tan nostrat, per tal de fer país (i negoci) oferta crèdits a bon preu als associats que vulguin “comprar” alló que el Govern tanqui o deixi de fer...
No. No és un “ajustament pressupostari”.
Es tracta d’una decisió política. D’un ERO polític.
És una proposta de la Generalitat i de la Conselleria del Sr. Boi Ruiz. És la política decidida de retallar serveis públics per part dels Governs espanyol i català. Una decisió que, segons ens diuen, no representarà menys qualitat de servei o pitjor atenció sanitària. Es tracta, ens diuen, d’una reorganització de la xarxa assistencial i d’una gestió més eficaç de la mateixa. D’una revisió de circuits i prestacions i no pas d’una retallada. Estupendo! Molt bonic!
Doncs revisin, reorganitzin, millorin o reestructurin el que creguin convenient, que ja tocava!. I si no en saben més, o no gosen, o no poden i cal fer un ERO, serà perquè la Conselleria no paga el que va concertar per l’activitat que exigeix (no hi ha, no hi pot haver, d’altra raó)
No ens demanin que discutim misèries, ni que negociem acomiadaments, suspensions, rebaixes salarials o de condicions de treball, per treure’n més misèries i destriar els bons i els dolents, els “suspesos” i els aprobats.
No ens demanin convertir-nos en còmplices del seu joc, maquillant els retalls de qualitat i quantitat de prestacions sanitàries per a tota la població d’aquest país, decidides des de Palau.
Que l’autoritat laboral digui si està d’acord i avala l’increment de llistes d’espera, la rebaixa de llits i professionals per atendre la població, la manca d’atenció sanitària adequada i propera al ciutadà. Sense màscares, sense disfresses ni embelliments.
Recordem també que la democràcia se la carreguen, sobre tot, els idiotes i els energúmens. Els primers per alló que tants cops hem sentit en boca dels professionals i el dictador aconsellava als seus deixebles: “Haga como yo, trabaje y no se meta en política”. I els altres perquè, un cop guanyada la guerra i derrotat l’enemic, mai hi han estat d’acord i tan sols els preocupa el “que hay de lo mío”. Hi ha de tot a l’Hospital. Sí. També als sindicats... i a les Direccions.
La FTC es compromet a recolzar totes les mesures que l’Assemblea de treballadors decideixin en defensa d’una sanitat pública, de qualitat i a l’abast del ciutadà.
Donarà suport a les Assemblees de barri i a les concentracions d’usuaris i treballadors sanitaris als CAPs i d’altres centres assistencials com l’Hospital de St. Pau.
Defensarà recursos suficients i professionals preparats, amb unes condicions de treball dignes i transparents, discutides públicament i aprobades en Conveni.
És per això que la FTC fa política i és en el terreny polític que presenta alternatives.
Ho direm en la nostra llengua “vehicular” i esperem també que la dels nostres fills:
Si la llei és injusta, cal desobeir-la!
Deixem les misèries pels miserables.
Amb la salut no s’hi juga, ni amb els drets dels treballadors i usuaris, tampoc!
No a les retallades!
12 de setembre del 2011
18 d’agost del 2011
20 de juny del 2011
Ahir,Avui i Demà
Ahir,els catalans i catalanes vam sortir als carrers per aixecar la nostra veu contra un sistema econòmic que condiciona als politics professionals,que protegeix als banquers i que cada dia empobreix més a les classes treballadores,alhora que aposta per fer retallades a la sanitat,a l'educació i a la resta de drets socials,fent-nos pagar una crisi que han generat ells i que no deixa de ser una gran estafa.
FELICITATS! Però no tot acaba aquí,com sabeu divendres passat vam tenir una reunió amb el gerent del nostre hospital,on va presentar el seu Pla d'estalvis,un Pla del que ja va informar puntualment el C.E.
Donat que es un Pla:
- Condicionat per les retallades dictades per la Generalitat.
- Que esta elaborat i consensuat per les diferents patronals sanitàries
- Que pretén que siguem els treballadors qui ens posem la soga per ennuegar-nos.
- Que estarà condicionat permanentment per la possibilitat d'un hipotètic ERO en el cas de no acceptar-lo.
Demanar a la reunió extraordinària d'avui del C.E, que convoqui una reunió de la Plataforma Bates Blanques,Braçals Negres(Plataforma integrada per tots els Comitès d'Empresa de la XHUP).Per unificar postures i demanar que no es signi cap pacte amb les patronals i que sigui el propi Govern de la Generalitat qui per decret determini com s'ha d'entomar en l'àmbit laboral les retallades.
Aquesta acció ens permetria treballar conjuntament i obligaria a la Generalitat a que les retallades foren homogènies en tot el sector sanitari inclòs a l'ICS (on legalment no poden presentar cap ERO)
L'Empresa ens diu que tenim un conveni propi,el mateix que van ignorar al segrestar-nos el 5% de la nomina..... vulneren el conveni quan els convé i ens el recorden quan afebleix als treballadors.
Per tot això,fem una crida a l'assemblea que el Comitè d'Empresa convoca per aquest dimecres i us recordem que la vostra participació,ara com sempre,impedirà que ningú cregui que pot signar,decidir o pactar res sense tots els treballadors de Sant Pau.
Prou creure que som uns babaus.Prou jugar amb el nostre futur.Prou apatia sindical.
10 de juny del 2011
ATUREM LES RETALLADES,AL CARRER ES NOSTRE
- 14 de juny Acamapada a la Ciutadella.
- 15 de juny 07h en el Parlament.Concentració a les 11h.
- 19 de juny Manifestació convocada pel moviment 15M Els Indignats,recolçada per la resta d'Organitzacions amb el lema "La calle es nuestra,no pagaremos su crisis"
30 de maig del 2011
27 de maig del 2011
Desallotjament de la Plaça Catalunya
Aquesta tarda (17 h.) hi ha manifestació de Sanitat a Colón, 19 h Concentració Plaça Catalunya i cada nit, a les 21 h. cassolada!!
http://acampadabcn.wordpress.com/
26 de maig del 2011
24 de Maig a Jaen
24 de maig del 2011
REPRESSIÓ
El 24 maig està previst celebrar a Jaén un judici contra el company Andrés Bódalo en el qual li demanen quatre anys de presó per manifestar-se i reivindicar millores socials i humanes per els treballadors i les treballadores del camp andalús. Desde fa temps ve produint-se una greu escalada de repressió de les activitats dels sindicalistes del SAT / SOC (Sindicat Andalús de Treaballadors/Sindicat d'Obrers del Camp).
Desde diferents llocs s'estan mobilitzant iniciatives de solidaritat, com la de la plataforma Actius contra la Crisi.
bloc http://stoplarepresion.wordpress.com/
Companys de la FTC-IAC aniran a Jaen a donar suport al company. AL 24 de maig, TOTES A JAÉN AMB EL COMPANY ANDRÉS .
Desde diferents llocs s'estan mobilitzant iniciatives de solidaritat, com la de la plataforma Actius contra la Crisi.
bloc http://stoplarepresion.wordpress.com/
Companys de la FTC-IAC aniran a Jaen a donar suport al company. AL 24 de maig, TOTES A JAÉN AMB EL COMPANY ANDRÉS .
20 de maig del 2011
MOBILITZACIONS A LA PLAÇA CATALUNYA
Des de la FTC-IAC fem una crida a que us afegiu a l'acampadabcn de Plaça Catalunya i participeu de les comissions, tasques i debats que s'hi duen a terme.
Valorem molt positivament el moviment social que ocupa la Plaça Catalunya i d'altres indrets del país i de l'estat espanyol. Des del seu inici el recolzem, de forma personal, com a ciutadans indignats, sense sigles ni d'altres signes d'identificació del nostre sindicat per a respectar, en tot moment, els plantjaments d'aquest procés assembleari i de base.
Valorem molt positivament el moviment social que ocupa la Plaça Catalunya i d'altres indrets del país i de l'estat espanyol. Des del seu inici el recolzem, de forma personal, com a ciutadans indignats, sense sigles ni d'altres signes d'identificació del nostre sindicat per a respectar, en tot moment, els plantjaments d'aquest procés assembleari i de base.
El malestar i la indignació que es recull en les concentracions és fruit d’un sistema econòmic injust i insolidari que ens degrada social, humana i políticament.
El desencís amb els professionals de la política i amb el pactisme històric de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT han provocat una rebel·lió que alça la veu contra ells. D’altra banda, l’alternativa que va néixer a la seva ombra en temps de bonança, els sindicats corporatius com Metges de Catalunya o l’API, s’han mostrat ineficients enfront els atacs de governs i patronals i ara lluiten tan sols per no perdre quotes de poder en la gestió de les retallades.
La mostra la tenim ben a prop, amb el nostre inoperant, dòcil i submís Comitè d’Empresa (amb majoria Metges de Catalunya i API): davant les retallades, el tancament de llits, els acomiadaments de personal i la minva en els equips assistencials, manté una correcció de formes davant l’empresa i una apatia impròpia dels greus moments que estem patint.
Som conscients, des de la FTC-IAC, que tard o d’hora tots/es plegats ens afartem de lluitar contra corrent i que sovint aquest desencís ens fa posar a tothom al mateix sac, jutjar a tothom pel mateix raser i desconfiar de tot i tothom... però el cas és que a nosaltres, els/les treballadors/es, no ens queda altra que seguir lluitant, resistir i defendre, amb ungles i dents, els nostres drets, que mai, ningú ens va regalar. La història ens mostra que quan acaba la nostra resistència, l’enemic, que no té topall i és insaciable, acaba amb nosaltres.
No podem defallir, no podem seguir sent passius i deixar en mans de “professionals” els nostres drets. Ens cal, més que mai, recuperar el protagonisme, recuperar l’assemblea com espai de debat i decisió, recuperar el Comitè d’empresa com eina d’unió de tots/es els treballadors/es de Sant Pau. Hem de fer-nos forts i tornar a creure amb nosaltres mateixos i amb els companys/es que tenim al nostre costat.
Històricament els treballadors/es de Sant Pau hem demostrat que quan estem units, podem resistir i vèncer qualsevol agressió i ara, n’estem convençuts, no serà l’excepció.
Et fem un crida a tu, que estàs preocupat i tens moltes incerteses pel teu futur i el dels teus ... et demanem que participis els dimecres a migdia a les concentracions a la porta de St. Quintí, i a les diferents mobilitzacions que siguem capaços d’impulsar per demostrar el teu rebuig i la teva indignació envers la situació actual i per exigir plegats que ens respectin.
16 de maig del 2011
2 de maig del 2011
26 d’abril del 2011
1 DE MAIG
Aquest joc consta de guanyadors i vençuts. En aquest joc nosaltres sempre perdem. Sembla que la nostra situació sigui fruit de la mala sort en el joc de la vida. NO, Això és el que ens volen fer creure.
Que no tinguem mitjans per a subsistir, que el lloguer sigui impossible, que perdem la feina, que a partir d’ara ens jubilarem més tard i haurem de cotitzar més anys, no és fruit de les nostres errades o de la mala sort, NO.
Es tracta d’un sistema que ens fa còmplices en la seva producció de desigualtat. A aquesta forma de fer-nos còmplices en la nostra pròpia explotació li diem PRECARIETAT i EXPLOTACIÓ. Aquest és el seu joc. Es tanquen hospitals i s’acomiaden a mestres per a salvar bancs. Es tolera la corrupció mentre gent és a la presó per robar menjar. NO, diem no a les retallades i aquesta estafa, aquesta situació té responsables, i són els mateixos de sempre -Polítics, grans empresaris i banquers- treballen per al seu propi benefici a costa de la nostra vida precària.
Ha arribat l’hora que aquest joc acabi. Ara ens toca a Nosaltres!.
Juntem-nos totes les que vivim aquesta precarietat, el 1 de Maig comencem: els i les joves,els desocupats, els hipotecats, els que no ens jubilarem, les que no tenim futur, els i les metges, els professors i els alumnes, els pares i les mares. Tothom tenim alguna cosa a dir!
17 d’abril del 2011
16 d’abril del 2011
11 d’abril del 2011
6 d’abril del 2011
NO AL DESMANTELLAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS
LA FORÇA NECESSARIA.......................
4 d’abril del 2011
SIGNATURES
Els usuaris estan molt indignats confien que entre tots puguem canviar aqueta situació.
La FTC-IAC continuarà lluitant per una Sanitat Pública de qualitat.
30 de març del 2011
DECISIO DE L'ASSEMBLEA EL 23 DE MARÇ
21 de març del 2011
RECOLLIDA DE SIGNATURES
Fins aquest moment 1000 persones ens han donat el seu recolçament,
21 de febrer del 2011
CONCLUSIONS DEL 2on CONGRES DE LA FTC-IAC
Conclusions
El dissabte 12 de febrer, a Can Fulló, va tenir lloc el II Congrés de la Federació de Treballadors de Catalunya-Intersindical Alternativa de Catalunya.
Constitució Taula del Congrés
Aprobada per l’Assemblea i constituïda la taula del Congrés, el President de la mateixa, el company José Portolés, obra la sessió amb un missatge d’esperança:
“Hem de ser capaços, des de la nostra organització, de construir eines i descubrir noves línees d’actuació alternatives.
Missatge d’esperança, avui, que ens du la lluita del poble egipci, que ha gosat enfrontar i ha aconseguit enderrocar la dictadura de Mubarak”
Salutacions organitzacions convidades (1)
· CSI d’Astúries ens proposa que “a temps nous, solucions noves”.” Els treballadors ens hem de globalitzar”
· Intersindical de Aragón ens recorda que les decissions avui es prenen des fora del nostre país, que cal enfortir les organitzacions i les relacions entre elles i que, des de l’Aragó, proposen un marc de relacions laborals propi. “La única lucha que se pierde, es la que se abandona”
· SAT d’Andalusia senyala la repressió brutal que avui pateixen els que gosen lluitar i també que les conquestes mai han vingut dels despatxos. El proper 24-05-2011 ens convoquen a Jaen per a manifestar el nostre rebuig al judici al que delegats i militants del SAT han estat sotmesos.
Ponències (1)
Es presenta la ponència de la Comissió d’Acció Sindical: després d’un debat pel dret a un sistema de pensions públic, avui retallat i de la proposta de les 30 h/set. sense minva de salaris, com a mesura alternativa a l’atur i per a repartir el treball, s’aprova incloent esmenes.
Posteriorment es presenta la ponència d’exteriors: “La FTC-IAC i la recerca d’un nou paradigma col·lectiu, social, econòmic i cultural”, entesa com a ponència transversal treballada a partir de les xerrades a Can Fulló, amb el COOP57, les CAVs i el COP-Compromís, el CASAL i el Col·lectiu Ronda. A la qüestió: “com crèixer sense perdre identitat? Com encarar la transformació social?” la ponència planteja que no podem crèixer tan sols des de l’àmbit sindical. La vocació anti-capitalista/anti-sistema de la FTC-IAC fa necessari obrir el sindicalisme de reivindicació laboral a la construcció d’un teixit social alternatiu: cooperativisme, banca ética, comerç just, acció municipal, solidaritat i compromís personal.
La Permanent de la FTC-IAC acorda presentar al Congrés una esmena dels delegats de l’Hospital de St. Pau com a ponència transaccional per la que la FTC-IAC es compromet a incorporar a la seva Permanet, provisionalment i fins la ratificació per l’Assemblea General, almenys un/una afiliat/afiliada dels col·lectius d’aturats, de joves, treballadors precaris, del mon del cooperativisme i de l’acció municipal alternativa i alhora a potenciar la presència i incidència real de la FTC-IAC en el marc territorial del Principat.
Seguidament es presenta la ponència de la Comissió de Comunicació que palesa l’aposta pels nous mitjans d’informació, inter-relació i contacte amb i entre la FTC i la necessitat de estar presents en les plataformes i els mitjans alternatius del nostre entorn mediàtic.
Després la ponència de la Comissió de Formació mostra les dificultats de posta en marxa i manteniment d’unes accions formatives dins del projecte E.V.A. (Escola Viva i Autogestionària) ben valorades pels participants en les mateixes però d’escassa afluència.
Salutacions Organitzacions convidades (2)
· CASAL recorda al poble d’Egipte i Tunísia i ens presenta el seu projecte de solidaritat a l’àrea Llatina i també amb el poble palestí i saharaui. “La solidaritat és una relació entre iguals”. “Del que es tracta és de trencar discriminacions”
· CATAC des de l’administració i els serveis públics ens senyala que, des de fa anys, compartim projectes i accions i ho fem “com si no sortíssim de la nostra casa” a partir de la integració a la IAC.
· CATAC-USTEC, des de l’ensenyament i l’educació pública i d’un projecte comú ens encoratja: “Un altre món és possible”
· Des de la IAC palesen el càstig que per externalitzacions, reduccions de plantilla o acomiadaments a sofert la FTC: “Vosaltres al menys heu lluitat”. “Sense acció, al carrer, a la feina, no valen els discursos, les propostes, els anàlisi”. “Fer crèixer la IAC, i la FTC, és avui una necessitat”
· Des de CAU ens diuen que ells, i nosaltres, partíem d’un sindicalisme des del que tan sols “defensavem treballar menys i cobrar més per a fastidiar el sistema” . Cal ampliar avui el discurs i les alternatives. “Salut, reflexió i lluita!”.
Ponències (2)
Es presenta la ponència de la Comissió d’Economia i Finançament: “Enfortiment de l’afiliació. De simpatia a compromís” que el Congrés aprova esmenes incloses.
Estatuts de la FTC-IAC
Des de la integració de la FTC a la Intersindical Alternativa de Catalunya i per adaptar-los al present, el Congrés a debatut i aprovat un nou redactat dels estatuts.
Salutacions Organitzacions convidades (3)
· COP-Compromís i les Candidatures Alternatives del Vallès, des de l’àmbit de l’acció sindical i
· COOP 57, des dels serveis financers ètics i solidaris ens encoratjen a parlar del SÍ, de la construcció d’un model d’acció municipal, econòmic-financer i de creació de teixit social solidari. Hem d’exigir saber què es fa amb els nostres diners, per a què serveixen els nostres estalvis, els nostres impostos.
· Des del Col·lectiu Ronda ens diuen que veuen la FTC-IAC com una eina de transformació social. “L’allunyament dels centres de decissió ens ha de dur a enfortir les xarxes i l’empoderament dels barris i les organitzacions properes”. “No som tan sols una mercaderia o un consumidor passiu”. “Tothom és defineix com a classe mitjana però és perquè no es fa la pregunta correcta: ¿treballador o propietari?”
Resolucions
El Congrés de la FTC-IAC aprova les resolucions següents:
RESOLUCIÓ JONA: Des de la FTC-IAC expressem la nostra més enèrgica repulsa al procés repressiu d’inculpació que esta patint Jona Ivorra, per part de les forces repressives de l’Estat amb la connivència de les institucions del Principat. Així mateix, la FTC-IAC s’adhereix a la campanya absolutòria del nostre company i condemnem les constants persecucions i repressions que patim els moviments alternatius a Catalunya.
RESOLUCIÓ SORTU: Des de la FTC-IAC denunciem la reiterada repressió que pateix l’esquerra abertzale a Euskal Herria per part de l’Estat espanyol, al impossibilitar que el 20% de la població euskaldun pugui expressar-se políticament a les urnes, aplicant una Llei de Partits a totes llums desmesurada, coercitiva i pròpia d’un Estat freturós de veritable democràcia. L’ultima mesura aplicada al nonat partit abertzale SORTU, que impedeix el seu registre i, per tant, la seva legalització no és més que un altre pas repressiu de
l’Estat espanyol contra la dissidència.
l’Estat espanyol contra la dissidència.
Exigim a l’Estat espanyol la legalització de SORTU, un partit que ha expressat inequívocament el seu rebuig a qualsevol tipus de violència
RESOLUCIÓ SAT: Des de la FTC-IAC denunciem la reiterada repressió que està patint el poble andalús, concretat amb la persecució sistemàtica del sindicalisme combatiu que practica la nostra organització germana S.A.T.
Les quantioses multes econòmiques, així com les sol·licituds de penes de presó pels nostres companys i companyes, no fan més que evidenciar la obsessió d'aquest Estat repressiu, que està en mans d'un sistema capitalista, a no admetre cap tiupus de dissidència. Alhora, volem expressar la nostra solidaritat amb els companys que seran jutjats el 24 de maig i que depén de la sentencia podria comportar-los penes de presó.
RESOLUCIÓ EGIPTE I TUNISSIA: La FTC-IAC es solidaritza amb el poble revoltat d’Egipte i Tunísia, que ens han demostrat amb la seva força la capacitat que tenim els ciutadans i ciutadanes per conquerir les nostres llibertats.
RESOLUCIÓ CAV’S: La FTC-IAC vol expressar el seu recolzament a les candidatures municipals germanesCAV’S, esperonar-les en el procés electoral vinent i desitjar-los el millor, doncs sent com són part del nostre teixit, el seu triomf serà el nostre i ens aproparà a conquerir una societat més lliure i més justa.·
Proposta de nova Permanent i cloenda
A proposta de les delegades i delegats s’aprova la nova Comissió Permanent de la FTC-IAC. El nou Coordinador exposa els objectius generals de la nostra organització i clou el II Congrés de la FTC-IAC.
10 de febrer del 2011
ACORD DE PENSIONS I .........QUELCOM MÉS
"Publico" 29.1.2011
Las organitzacions governamentals CCOO i UGT, altre hora considerades sindicats, es mostren estranyament satisfetes d’haver signat un acord per les pensions, que anomenen Pacte social i que ha significat la més gran genuflexió al govern socialista i com no, als poders econòmics.
Es detestable, que uns sindicats que es consideren de classe, presentin com un triomf la venda de drets socials i econòmics, és esquizofrènic que els hipotètics representants del treballadors/es participin de l’espoli i la venda d’aquests drets.
Els retalls i les minves a les pensions estaven consensuades pels partits politics i els poders econòmics i es portarien a terme, amb o sense consens. Així doncs, quina necessitat tenen CCOO i UGT de fer tot aquest “paripé”, que vulnera els drets conquerits amb molts esforços i sacrificis i que legitima la pèrdua socioeconòmica més important des de la constitució dels Pactes de Toledo?.
Les mesures que s’han dut a terme ja estan comptabilitzades econòmicament, les minves econòmiques de mitjana pels treballadors/es seran d’un 20% tirant en el supòsit més baix:
· Pujar el període de referència per calcular les pensions farà que es perdi el 10,7% aproximadament. Això es degut a que els treballadors assalariats amb salaris constants, acumulem els millors salaris en els últims anys de vida. A l’ampliar els anys la mitja baixa per que les bases salarials més antigues, també son les més petites.
· Allargar la jubilació fins els 67 anys, es a dir dos anys més que ara, significa una reducció de les pensions de entre un 12% i un 15% de mitjana.
Val a dir que, hem utilitzat les dades més benèvoles, donat que d’altres estudis apunten a pèrdues molt superiors pels treballadors/es, com ara la utilitzada per el sindicalista de la UGT Jose Maria Zufiar, que advertia que tot plegat significava un retall de les pagues d’un 26%, que ha estat ignorada pel seu propi sindicat.
Un altre aspecte no menys important és el fet d’ampliar els anys de cotització a 38,5 per poder cobrar el 100% de la jubilació, requisit cada cop més impossible d’aconseguir per la manca de treball, els contractes precaris i la temporalitat dels mateixos.
I aquest aspecte ens hauria de fer reflexionar: si difícil és pels que a hores d’ara estem treballant, quin futur els espera a tot el jovent que esta sense feina?, quina esperança tenen tots i totes aquells/es que encara no ha pogut incorporar-se al món laboral o que tot incorporar-se ho ha fet en unes condicions de precarietat i eventualitat?
CCOO i UGT han perpetrat amb aquest pacte un nou atac als nostres drets socials, laborals i econòmics, alhora que han condemnat a les generacions posteriors a treballar de per vida si pretenen cobrar el 100%.
I si no ens espavilem, si no som capaços de revertir aquest procés de pèrdues sistemàtiques de drets, en breu, a la reforma laboral i al pacte de pensions, s’afegirà el pacte de competitivitat mitjançant la productivitat, que pretén fixar els nostres sous vers la capacitat de producció i no per l’IPC, com fins ara.
Tenim que aturar-nos i reflexionar, el capital, les empreses, els politics, CCOO i UGT fan al que fan perquè no tenen una resposta contundent de protesta al carrer i als centres de treball, ells són culpables de dur a terme tots aquests retalls però també és responsabilitat de tots i totes, doncs fa temps que ens hem deixat anar, ens hem resignat als designis dels temps, a la llibertat de mercat que cada cop ens fa més esclaus i acabem opinant i vivint allò que d’altres subtilment ens imposen. Ja ho deia Richard Salant, ex president de la CBS News: “La nostra tasca, es donar a la gent no el que ells vulguin, sinó el que nosaltres decidim que han de tenir”.
Potser va sent hora de tornar a ser protagonistes de les nostres vides, d’impedir que les nostres esperances i els nostres somnis estiguin en mans d’altres.
Potser es l’hora de mirar als nostres fills i filles i preguntar-nos si veritablement els volem deixar el futur fruit del present que estem construint.
Salut
2 de febrer del 2011
Vídeo d'Arcadi Oliveras
Us encaixem un vídeo molt interessant. Com sempre esperem que tragueu les vostres pròpies conclusions.
17 de gener del 2011
JA N'HI HA PROU!
Us lliurem el suplement que ha publicat el setmanari "LA DIRECTA" sobre la situació de les retallades que estem patint
Contra la retallada de les pensions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)