“Qualsevol pot
veure que en una Catalunya sobirana els drets socials avançarien”
Albert Sánchez Piñol
L’autor de VICTUS,
Barcelona 1714, Albert Sánchez
Piñol, descriu, amb abundant i precisa documentació històrica, els fets que han
fet de l’11 de setembre la diada nacional de Catalunya. La història d’una
derrota, com ens recorden sovint els vencedors, seguidors del borbó Felip V.
Una derrota però deguda sobre tot a la
feblesa, els dubtes o fins i tot la traidoria, en paraules de l’autor, d’unes
classes dirigents que no van saber o no van voler estar a l’altura del que el
seu poble defensava. Oportunes reflexions avui, després d’una diada que ens aplegà
sota un sol crit: independència! Sí.
Un crit d’afirmació i d’esperança d’un país maltractat i d’una gent que hem
vist retallats els nostres drets com a ciutadans i com a treballadors, també
pels nostres dirigents, a l’estat espanyol i a Catalunya, per la dreta
intransigent i imperialista dels hereus de Franco i pels animadors d’un país de
sardana i barretina que exclou les classes populars, el seu treball i la seva
dignitat.
Independència, sí, però per què? Des de la FTC
hem defensat, sempre i aferrisadament el dret inalienable a l’autodeterminació
dels pobles, la seva plena sobirania per triar qui, com i amb quines
institucions i normes volen governar-se, i ho hem defensat des del convenciment
que les llibertats d’un poble provenen de la plena llibertat de les persones,
de la igualtat d’oportunitats i de drets i deures de cadascú dels que conformen
la comunitat. Sense exclussions de cap mena. La independència, com la
llibertat, es construeix cada dia, es lluita i es defensa, mai es demana amb un
si us plau. No és per tant una qüestió negociable ni d’oportunitat
electoralista. No és tampoc una disfressa puntual, per molt estelada que sigui,
per tapar les vergonyes i amagar els compromisos amb qui provoca crisis per
mantenir guanys i privilegis.
El President Mas ha estat molt hàbil. Ha sabut aprofitar l’onada d’un 11 de
setembre històric que va desbordar les espectatives més optimistes. Ha fet seva
l’estelada que brandavem el català emprenyat, el català indignat i el més
conservador i romàntic, afectat també per una crisi que ha escombrat els drets
més elementals... però no oblidem que ell i el seu govern i els càrrecs que el
seu govern nomena han brandat les escombres abans que les senyeres. Han
retallat serveis i salaris abans fins i tot que, des de Madrid o des de Berlin,
ho manèssin. Han estat els botxins d’un reu que ara diuen defensar. Cap
independència és possible amb qui té les mans lligades o, en tot cas,
independents, sí, però per dependre de quí a partir d’ara?
El govern de Convergència i Unió i els càrrecs que nomena, des del
conseller de salut i el president d’un Patronat sota sospita, als gerents i
directors que han rebut el seu vist i plau, són catalans, sí, sens dubte, però còmplices
fins ara de les retallades i la privatització de serveis. Caldrà veure si,
embolcallats ara amb la senyera, seràn capaços d’aixecar catifes de corrupció,
demanar responsabilitats i construir, ara sí, institucions al servei del país i
dels seus conciutadans i no tan sols de la seva butxaca, amb transparència i
sense les febleses o les pors, quan no de la traiduria, dels que els
precediren. Si no és per això, per a què l’independència?
Vistes les actuacions d’uns i altres, dins i fora del nostre país, no està
tan clar que una Catalunya sobirana
avançaria en drets socials però, digueu-nos ingenus si voleu, aquest és el
repte que, des de la FTC , volem assumir.
Llibertats nacionals i socials. Autodeterminació. Marc català de relacions
laborals. Defensa dels drets dels treballadors, aquí i arreu on el dret a una
vida digna sigui discutit, malmés o minvat. Respecte a la diferència i igualtat
d’oportunitats. Lluita i compromís contra el corrupte, l’especulador, el
feixista o l’embaucador. Aquesta és la nostra aposta per bastir un país i una
vida digna en una Catalunya lliure.
Salut!
