28 d’octubre del 2009

el fonamentalista funàmbul

Caldrà recordar...


Sí, caldrà recordar que el Conveni col·lectiu vigent a l'Hospital de Sant Pau es va signar després de més de 40 reunions de la comissió negociadora (amb 4 representants de l'Associació Professional d'Infermeria (API), de 12 en total); que va ser aprovat per la majoria dels components de la comissió negociadora (per 7 de 12), pel plenari del Comitè d'empresa i també, pel que fa al compromís de la FTC, per l'Assemblea General de treballadors.


Cal recordar també que tots els convenis signats fins ara, a l'Hospital i arreu, generals o "particulars" (els dels metges o els de l'API fins el 2003), reserven als signants del mateix la facultat de triar els representants a les comissions de control resultants del propi Conveni.


A diferència d'alguns pactes i tractes "d'eficàcia limitada", el conveni vigent és públic, a l'abast de tothom i d'eficàcia general i, per tant, cal saber (o recordar) que:


  • L'article 8 senyala la composició de la comissió paritària com a òrgan per a la interpretació i vigilància del conveni signat
  • L'article 15 fixa la composició del Comitè de Credencials i les seves funcions
  • L'article 57 diu qui forma part de la comissió de formació i senyala les seves funcions
  • L'article 69, paràgraf 3r, diu qui ha de dur a terme la gestió del Fons social
  • L'article 70 parla de la composició de la comissió per a la gestió dels fons per a la subvenció de llar d'infants

La resta de comitès o comissions que, amb posterioritat a la signatura del Conveni, puguin establir-se entre Direcció i Comitè d'empresa, haurà de tenir en compte el percentatge de representació obtingut a les darreres eleccions sindicals (de 2007) com és el cas de la Comissió per a establir el reglament de la carrera i la promoció professionals, seguint el que el mateix Conveni preveu als art. 62.1 i 63.1.


És obvi que tan sols es por modificar un article, com la composició d'una comissió establerta al Conveni, per acord de les parts signants del mateix.


Si la Direcció o un sindicat concret, de forma unilateral, vol introduir canvis, haurà de pactar-los, de forma prèvia, amb la resta de components designats pel Conveni... Si no fos així ¿quin sentit tindria acordar una cosa entre dos, si qualsevol es pot saltar, quan vulgui, el que s'acorda?


Deixem-ho clar però, per la FTC, el problema no és qui forma part de les comissions... sinó per què la Junta Directiva de l'API (els/les fonamentalistes de sempre) s'entestà en la defensa numantina d'un Conveni Propi (del que mai en van donar detalls), convocà després una lluita, meritòria certament, però totalment estèril d'una bona part d'infermeres d'aquesta casa, per acabar signant un acord de dubtosa eficàcia i totalment il·legal (TSJC dixit)... i de com ara, amb el vist i plau de la Direcció de Recursos Humans, tracta de recuperar parcel·les de poder, després d'haver-les deixat perdre, en no saber, o no voler, defensar les seves propostes on calia, això és: en el marc de les negociacions del Conveni general.


Hem passat doncs del VOLEM CONVENI PROPI
al VOLEM MANIPULAR EL CONVENI DE TOTHOM EN PROFIT PROPI


Pot ser que s'ho facin mirar i deixin de fer funambulisme entre els fantasmes del passat i els fantasmes del present, en defensa de les púrpures i dels seus amics, coneguts i saludats. 


Benvinguts a la lluita si es tracta de defensar els drets i interessos reals dels treballadors, sense classismes ni xenofòbies més pròpies d'una congregació religiosa fonamentalista que d'un sindicat que es diu "professional".

Salut!

26 d’octubre del 2009

Carta oberta al President del Patronat

Sr. Carles Manté  
President del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària
de l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau 

Amb còpia a:
Dr. Jordi Varela, Director gerent i 
Sr. Felip Carbajo, Director de RRHH




A la presentació de l’actual equip directiu de l’Hospital, el Director gerent, Dr. Jordi Varela, es congratulava de la situació econòmica que la Institució gaudia gràcies a la tasca de l’anterior equip i de la confiança que aquesta podia generar en els gestors públics de la sanitat i les finances del país en benefici del centre.
També recordava, en el mateix context, que en aquell moment l’Hospital gaudia d’un conveni col·lectiu signat a gairebé tres anys vista que homologava, per la franja alta, les condicions laborals dels treballadors de Sant Pau als del sector a Catalunya, el que hauria de facilitar la transparència en la gestió de personal i un marc pressupostari previsible durant aquest difícil període que havia de viure el trasllat definitiu al Nou Hospital.


Aquella situació econòmica i aquest conveni 
poden veure’s avui seriosament compromesos



La manca de respecte a l’articulat del conveni general signat i a les eines de control, reglaments i criteris d’aplicació que el desenvolupen pel que fa a la selecció, contractació, formació i promoció dels treballadors als que afecta, producte d’una inexistent política definida de recursos humans i a la manca de lideratge i propostes de la Direcció responsable, ens avoquen a un immediat futur que no és més que el lamentable passat que tots vam patir en aquest Hospital.
Un passat, ple de sacrificis per part dels treballadors en nom del Nou Hospital, en el que prevalia el caprici de cada comandament, cap o responsable immediat, sense més criteri que el de cobrir la necessitat puntual o d’acontentar els fidels amb prebendes amb el que això suposa quan a discriminacions i manca de control pressupostari.



· No hi ha, hores d’ara, una plantilla estructural definida per categories, serveis i torns, tot i el trasllat efectiu de la major part de l’activitat al Nou edifici.


· Han augmentat la contractació eventual i les hores extres i no hi ha un criteri clar de cobertura de vacants.


· Els requisits i condicions de treball, a les convocatòries, pel que fa als coneixements, experiència i dedicació anual, si arriben a fer-se públiques, s’estableixen en “petit comitè” i sense control dels representants socials, des de les fòbies o filies del comandament immediat i no des d’una visió global de la missió de l’Hospital en el si de la comunitat a la que ha de servir.

Per què s’eternitzen les jubilacions parcials sol·licitades en temps i forma? És que no hi ha professionals a l’atur i personal que desitja canviar de servei o torn de treball? Com es poden acceptar “noves” propostes de contractació de rellevistes si, d’entrada, no s’han aplicat els acords establerts? Tornem, com anys enrere, a maltractar amb contractes escombraria als suplents que cerquen el seu futur laboral fora de l’Hospital o lligat al lliure albir del comandament de torn i no a una valoració objectiva de la seva experiència professional.


La FTC va signar un conveni perquè es complís i uns reglaments
- en el si de cada comissió de control -

per a fer transparent i objectiva la seva aplicació en el dia a dia


Podem entendre que això no agradi a l’actual Direcció de Recursos Humans però no podem acceptar, perquè malauradament en coneixem les conseqüències, que dita Direcció dimiteixi del seu deure i, sense informació ni criteri, doni per bones les decisions, forçosament parcials i, en molts casos, incongruents sinó clarament discriminatòries, preses en cada un dels serveis, departaments, unitats o direccions d’aquesta casa.
La FTC vol advertir, amb aquesta carta oberta als màxims responsables de l’Hospital de Sant Pau, que el camí que vam endegar per a fer de l’Hospital un centre de referència al nostre país per la excel·lència de les seves instal·lacions i, cal dir-ho, també pel que fa a les relacions laborals i al respecte dels seus professionals cara a l’usuari, està avui, com dèiem, seriosament compromès.

Ens trobaran quan calgui parlar de drets i deures
de coherència i homologació de condicions laborals.

No si es tracta d’arbitrarietats, improvisacions, capricis o prebendes.

Salut!
Hospital de St. Pau, 26 d’octubre de 2009