CCOO I UGT, TOT UN EXEMPLE DE SINDICALISME RESPONSABLE:

BOICOTEJEN VAGUES, ACOMIADEN TREBALLADORS/ES

COBREN DELS CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE LES EMPRESES I APLIQUEN EROs D’EXTINCIÓ A LES SEVES ORGANITZACIONS

Aquest és el tipus de sindicalisme que agrada i recomana la patronal, els governs i els poderosos. Un sindicalisme submís i plenament dependent de les estructures econòmiques i polítiques.

Tenim uns sindicats majoritaris que utilitzen els llocs de representació que ocupen en els consells d’administració de les empreses importants, com ara Caja Madrid, amb retribucions milionàries (180.000 euros) per finançar les seves organitzacions, aspecte aquest que sempre hem criticat, doncs entenem que els resta capacitat de lluita front a les agressions als treballadors/es d’aquestes empreses.

Uns sindicats que han signat EROs als Hospitals de la XHUP o, tot just fa quatre dies, amb la convocatòria de referèndums a Panrico per part de la UGT per acceptar retallades... però tot s’ha superat  aquest cap de setmana amb el paper que han jugat amb la vaga convocada pels transports públics.

Desprès de sentir als màxims responsables de CCOO i UGT, un pensa si són els representants de l’empresa o és senzillament servilisme amb aquell que els manté.

Com potser que el secretari general de la UGT, Sr. Àlvarez, parli de responsabilitat, quan el que transmet és que la lluita pels drets laborals i les retallades no mereixen una vaga?

Com potser que el secretari general de CCOO, Sr. Gallego, es mostri com un passerell repetint les paraules del seu col·lega com si fos el ninot Roquefeller a mans del Jose Luis Moreno?

Per què en lloc de plantar cara, el que han fet és dividir les plantilles de TMB i Metro per evitar una mobilització sostinguda, malgrat estar plenament recolzada per molts moviments socials i alternatius?

Potser la resposta és que estan sense un euro i han de quedar bé amb aquells que els mantenen. Sols així s’entén que mantinguin els seus afiliats absolutament apàtics i aliens a les crides de radicalització front els atacs que patim com a treballadors/es.

Potser la raó és que aquests sindicats cobren comissions pels ERO’s que pacten.

Potser es que ja són part de la patronal i és per això que estan fent acomiadaments i ERO’s dins de les seves pròpies organitzacions.

Pot ser que, hores d’ara, ja no siguin part de la solució a les retallades i pèrdues que patim els treballadors, sinó, ben al contrari, són part del problema!

Demanàvem fins ara a CCOO i UGT que despertessin i lluitessin.

Vista la seva actuació, tan sols els demanem hores d’ara

que no malmetin la resposta social

i que no boicotegin la lluita dels treballadors

SILENCIS SIGNIFICATIUS I PARAULES ENMUDIDES... RETALLADES I CONSEQÜÈNCIES A L’HOSPITAL DE SANT PAU

Sincerament és tot molt lamentable.
Dijous passat la FTC-IAC fèiem una denúncia pública de les deficients i indignes condicions que estaven patint els usuaris al servei d’Urgències del nostre hospital, així com de la inapropiada utilització de llits de pediatria per ubicar a pacients adults amb diferents patologies.
L’única resposta rebuda per part de l’empresa ha estat una carta de la Dra. Mireia Puig, actual Directora del servei d’Urgències, on argumenta el perquè d’aquestes deficiències i on literalment ressalta “el mèrit de la organització al haver sabut respondre amb mesures concretes i àgils, però que ha estat fonamental la implicació i professionalitat de tots els treballadors de les diferents unitats del servei, tan l'estada curta, com semicrítics i sobre tot urgències, als quals vull agrair explícitament l’esforç i actitud demostrada”.
Aquesta carta, que vol ser de desgreuge, no és més que la constatació de tot allò que denunciàvem. Els mateixos responsables estaven desbordats pel dèficit de llits provocat per les retallades, llits absolutament necessaris per derivar pacients, alleugerir la pressió assistencial a urgències i propiciar l’assistència, el confort i la privacitat que es mereixen els nostres usuaris.
Amb 88 llits tancats a l’Hospital de Sant Pau, se’ns saturen les urgències, incomplim normes de seguretat a l’ocupar passadissos d’emergència, ubiquem als pacients on podem i alhora exigim un sobre esforç als equips assistencials per poder fer més amb menys personal i amb unes infraestructures deficients i del tot inadequades.
Sempre costa molt admetre que, malgrat els esforços, fem les coses malament. Més quan, per raó del càrrec o de la responsabilitat que es té, s’han de justificar actuacions, procediments o “mesures concretes i àgils” que sabem positivament que son quan menys discutibles i de ben segur millorables.
Actuarien els nostres responsables de la mateixa manera
si qui estés quatre dies en una llitera, en un passadís de sortida d’emergència,
fos el seu pare, la seva mare o un parent proper?
Rebrien el mateix tracte a Urgències polítics i càrrecs de confiança?
La FTC-IAC fa una crida a la responsabilitat que cal exigir als càrrecs i els demana que no pensin tant en quadrar números i balanços i es preocupin més de les necessitats dels usuaris, del seu confort i de l’atenció assistencial que hem de dispensar-los.
No cal dir que agraïm moltíssim el reconeixement a la professionalitat de tots els treballadors dels serveis implicats, però... dit això, cal dir també que, malauradament, aquest reconeixement contrasta amb les “recomanacions” que aquests mateixos professionals han rebut de no queixar-se per la pressió assistencial afegida patida per la manca de personal, de no queixar-se per les deficiències de mitjans i d’infraestructures o de callar i no parlar públicament de l’utilització d’espais no adients per encabir pacients degut a la saturació del servei.
Senyors i senyores responsables, deixin d’agrair la feina i alhora “recomanar” silencis i complicitats als treballadors/es, deixin de provocar situacions on el més perjudicat és l’usuari/a, deixin de minimitzar i de treure importància a les mesures restrictives que ens han imposat unes retallades que ens perjudiquen a tots i totes.
Contrariament, el que cal és esperonar als treballadors/es i usuaris/es a que siguin responsables i continuïn denunciant les conseqüències de l’aplicació de les retallades. El nostre compromís amb la sanitat és, i ha sigut sempre, posar de relleu tot allò que perjudica als nostres pacients.
Evidentment tancar llits, disminuir treballadors, incrementar llistes d’espera i reduir activitat quirúrgica és el pitjor greuge per la salut de la nostra societat.
Per atendre adequadament les necessitats assistencials
de la nostra població de referència,
seguim exigint l’obertura immediata dels llits tancats
a l’Hospital de St. Pau
i la contractació de la plantilla necessària.
Salut!

EL DIA 19 PRENEM EL CARRER

Companys i companyes,

La IAC fa una crida a totes les treballadores i treballadors a participar a les manifestacions convocades el proper diumenge, dia 19, en resposta a la reforma laboral aprovada pel govern del PP

L’ immediatesa d’aquestes convocatòries, afegida a les diferents realitats dels diversos territoris, no ens deixen marge de temps per organitzar una manifestació similar a la del 28 de gener passat. Per això la IAC no realitza una convocatòria concreta.

No obstant això, la FTC-IAC i molts companys i companyes de la IAC participarem en la convocatòria feta pels moviments socials i sectors de l’esquerra sindical:

Ni reforma laboral

Ni retallades

Ni pacte social !

Aquest diumenge a les 11.00h

Plaça Catalunya de Barcelona

NOVA REFORMA LABORAL:

LA TIRANIA DELS MERCATS, L’ESCLAVISME DEL SEGLE XXI

Amb l'aprovacio de la nova reforma laboral, el passat divendres, el PP va concloure allò que fa pocs mesos va començar el PSOE, es a dir, l’atac més extrem que hem patit vers els nostres drets laborals.

Les mesures adoptades pel PP es veuen  complementades pel  III Acord Interprofessional de Catalunya signat el passat novembre per Foment del treball, CCOO i UGT, en el que els treballadors/es veien reduïda la nostra incidència en la negociació col·lectiva, la flexibilitat interna, la retribució salarial, l'absentisme i la transformació del model industrial català i, sobretot es potencia l’ampliació de les competències del Tribunal Laboral de Catalunya (la figura del mediador o àrbitre), aspectes tots aquests, junt amb la manca de lluita i resposta al carrer, que aplanaven el camí per la reforma laboral que venia.

Ara tot son denuncies per part de CCOO, UGT..., fins i tot el PSC posa el crit al cel.

Però, en quin pais vivien tot aquest temps?

Com potser, amb el poder que tenen i l'altisima afiliació que diuen tenir, no es neguessin a  pactar i sortissin abans al carrer a defendre els drets de tots?

Com potser que aquestes macro estructures politiques i sindicals no han lluitat per evitar aquesta terrible reforma laboral?

Per que CCOO i UGT s’han negat sistemàticament a treballar per a convocar una vaga general contra les retallades i contra la reforma laboral que ens venia a sobre tot i la reiterada petició dels sindicats alternatius i de molts moviments socials?

No era més lògic haver lluitat abans de l'aprovació de la reforma per tal d’evitar-la o com a mínim de condicionar-la i no fer bravates un cop aquesta esta aprovada?

Que cadascú posi la seva resposta però, per la FTC-IAC quatre crits eixelebrats quan tot esta fet, no amaguen els silencis, i les complicitats, el pactisme i les genuflexions anteriors.

Temps tindrem de fer una lectura jurídica exhaustiva d’aquesta reforma laboral. Volem ara senyalar-ne els aspectes més determinants: 

1.     Es rebaixa la indemnització per acomiadament improcedent pels contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.

o   Es a dir es, s’abarateix l’acomiadament en dies i en mensualitats.

o   La situació dels treballadors/es es torna encara més precària.

2.     L’acomiadament objectiu tindrà una indemnització de 20 dies per any i es podrà aplicar quan l’empresa demostri una caiguda d’ingressos en tres trimestres consecutius.

o   Amb la crisis, qualsevol empresa el pot utilitzar mitjançant subterfugis contables.

o   Un acomiadament destinat a que els treballadors/es ens escanyem entre nosaltres per conservar els nostres llocs de treball.

3.     Els organismes i entitats del sector públic que no siguin viables i que es valori que no ho seran en els propers anys, podran acollir-se a les causes objectives acomiadament per reduir personal.

o   Vista la pèssima gestió realitzada pels responsables politics de l’administració publica i les retallades econòmiques que imposa la Generalitat, tots els serveis públics podem estar directament afectats.

o   Una porta oberta, se’ns dubte, a més privatitzacions.

4.     Desapareix l’exigència d’autorització administrativa prèvia pels EROs.

o   Carta blanca a l'empresari doncs, i ja ho trobarem.

5.     Els convenis col·lectius perden la ultra activitat i caducaran als dos anys de ser prorrogats, sent un àrbitre de l’administració qui decidirà en 25 dies.

o   Quan conclogui el temps de vigència del conveni tindrem dos anys per arribar a acords i signar-ne un de nou, sinó, els drets socials i laborals així com el temps de treball i descans conquerits anteriorment, quedaran sense efecte.

o   L'empresa tan sols haurà d'esperar dos anys per poder imposar el que vulgui, mitjançant l’àrbitre de l’administració.

6.     Els convenis d’empresa tindran prioritat envers l’àmbit superior .

o   Aquesta prioritat fa que no tinguem uns mínims de drets preservats.

o   Tot dependrà de la força dels treballadors/es de cada centre de treball amb conveni propi i sempre que no superi els dos anys de negociació (segons el punt anterior).

7.     Les empreses amb dificultats podran despenjar-se dels convenis. Si no hi ha acord amb els agents socials per fer-ho, resoldrà l’àrbitre de l’administració.

o   Les empreses podran sol·licitar a l’àrbitre de l’administració deixar de complir el conveni vigent.

o   Coneixent als arbitres de l’administració i la seva predisposició a acontentar a les empreses, els convenis col·lectius seran arrasats.

8.     S’augmenta el control de les mútues per avaluar les baixes laborals.

o   Les mútues prenen tot el protagonisme i la seva missió serà disminuir les baixes i la durada de les mateixes.

o   Acabarem anant a treballar amb unes condicions deplorables de salut per mandat de les mútues i per evitar ser acomiadats objectivament amb 20 dies per any.

9.     Les ETT’s podran actuar com agencies privades de col·locació.

o   Es privatitza l’INEM

Aquesta reforma dons, permet l’acomiadament gairebé lliure, una altíssima desregularització, i per tant una gran precarietat laboral i sobretot dona tot el poder a les empreses per fer amb els nostres drets el que vulguin al vincular la negociació col·lectiva i per tant, tots els nostres drets laborals, (salari, jornades i horaris, promoció...) a l'evolució econòmica de les empreses i sectors d'activitat, a la situació dels mercats, la inflació, la productivitat, la variació dels costos, les inversions i la modernització tecnològica, entre d’altres.

No és tan sols un atac al nostres dreta laborals ho és també al nostre teixit social, als nostres drets com a ciutadans/es i a la nostre capacitat per combatre la tirania i els abusos dels poderosos. L’explotació, l’esclavisme i la submissió plana en tota aquesta reforma.

I ho patirem tots/es, però sobretot els nostres fills i les nostres filles.

Caldrà preguntar-nos si el desastrós i terrible futur que estem deixant als nostres descendents realment se’l mereixen.

I alhora preguntar-nos si la lluita dels nostres pares i mares, avis i avies, que ens ha fet gaudir d’unes condicions socials i laborals dignes, es mereix que restem callats, cap cots i apàtics quan les podem perdre totes.   

Ara més que mai, cal lluitar, cal rebel·lar-se contra l’ordre establert, doncs les seves lleis no son justes i la nostra justícia no la recull les seves lleis. 

Si no lluitem avui pels nostres drets,

demà no tindrem drets pels que lluitar.

MOBILITZACIONS CONTRA LES RETALLADES DE DRETS

Davant el Parlament de Catalunya(Parc de la Ciutadella)

DIMARTS 14 de febrer a les 19.00h

·       VETLLA I ACAMPADA PELS NOSTRES DRETS SOCIALS I LABORALS.

·       En senyal de dol, es prega venir vestit de negre i amb torxes o espelmes.

DIMECRES 15 de febrer a les 17.30H

·      CONCENTRACIÓ EMPLEATS/DES PÚBLICS.

Suspensió de l’ERO.................. Suspensió de la lluita?

 Ahir vam rebre la comunicació per part de l’empresa de la suspensió de l’ERO amb caràcter retroactiu des del 28 de gener. Suspensió, que no retirada, fins que els recursos interposats tinguin sentència ferma.

Des de la FTC-IAC vam demanar a la Direcció de Recursos Humans quines mesures pensava dur a terme per complir amb aquesta suspensió i no vam rebre més resposta que el desconcert i la indecisió del seu portaveu. Davant d’aquesta actitud, la FTC-IAC  va exigir:

•        El retorn immediat dels dies d’ERO als treballadors afectats, des del dia 28 de gener fins avui 
•        La no aplicació, a partir del dia 7 de març, de la retallada en el temps del solapatge pel personal d’hospitalització, retallada vinculada a l’ERO per la Direcció des d’un inici

D’altra banda cal recordar que avui és molt probable que s’aprovi la nova Reforma Laboral pel PP que, de ben segur, vindrà a retallar, encara més, els drets que els treballadors i treballadores havíem aconseguit en anys de lluita i compromís.

I no és l’únic atac que haurem de patir doncs, el proper dimecres, dia 15 de febrer, el Parlament de Catalunya molt probablement aprovi, amb els vots de CiU i PP, els pressupostos pel 2012 amb més retallades i espoli dels nostres drets com a ciutadans i ciutadanes i, a més i gràcies a l’Acord Interprofessional de Catalunya, signat pels “nostres” empresaris i els “nostres” sindicats, UGT i CC.OO. les empreses podran fer i desfer condicions laborals al seu gust, en nom de les lleis del “mercat” i de la producció, despenjant-se, quan els convingui, dels convenis signats.

Un panorama doncs d’agressions greus que en lloc no han servit per res més que per incrementar l’atur, la pobresa i les desigualtats i aprofundir la desfeta dels serveis públics com el transport, l’educació o la sanitat.

Un panorama que ens ha d’encoratjar a la resposta, el compromís i la lluita i sumar-nos a les accions contra els que, amagant les seves vergonyes i els seus tèrbols negocis, ens retallen el nostre present i se’n foten del nostre futur i del dels nostres fills.

Ara més que mai, aprofitem la suspensió de l’ERO per fer-nos més forts. L’Hospital de Sant Pau, l’únic que no ha signat cap retallada, és, justament per això avui, l’Hospital de referència.

Cap més mentida sense crítica, cap retallada sense lluita, cap agressió sense resposta.

Els dies 14 i 15 de febrer són dies de lluita.

Contra les retallades, ens veiem al Parlament!