MOBILITZACIONS A LA PLAÇA CATALUNYA

Des de la FTC-IAC fem una crida a que us afegiu a l'acampadabcn de Plaça Catalunya i participeu de les comissions, tasques i debats que s'hi duen a terme.

Valorem molt positivament el moviment social que ocupa la Plaça Catalunya i d'altres indrets del país i de l'estat espanyol. Des del seu inici el recolzem, de forma personal, com a ciutadans indignats, sense sigles ni d'altres signes d'identificació del nostre sindicat per a respectar, en tot moment, els plantjaments d'aquest procés assembleari i de base.

El malestar i la indignació que es recull en les concentracions és fruit d’un sistema econòmic injust i insolidari que ens degrada social, humana i políticament.

El desencís amb els professionals de la política i amb el pactisme històric de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT han provocat una rebel·lió que alça la veu contra ells.  D’altra banda, l’alternativa que va néixer a la seva ombra en temps de bonança, els sindicats corporatius com Metges de Catalunya o l’API, s’han mostrat ineficients enfront els atacs de governs i patronals i ara lluiten tan sols per  no perdre quotes de poder en la gestió de les retallades.

La mostra la tenim ben a prop, amb el nostre inoperant, dòcil i submís Comitè d’Empresa (amb majoria Metges de Catalunya i API): davant les retallades, el tancament de llits, els acomiadaments de personal i la minva en els equips assistencials, manté una correcció de formes davant l’empresa i una apatia impròpia dels greus moments que estem patint. 

Som conscients, des de la FTC-IAC, que  tard o d’hora tots/es plegats ens afartem de lluitar contra corrent i que sovint aquest desencís ens fa posar a tothom al mateix sac, jutjar a tothom pel mateix raser i desconfiar de tot i tothom... però el cas és que a nosaltres, els/les treballadors/es, no ens queda altra que seguir lluitant, resistir i defendre, amb ungles i dents, els nostres drets, que mai, ningú ens va regalar. La història ens mostra que quan acaba la nostra resistència, l’enemic, que no té topall i és insaciable, acaba amb nosaltres.

No podem defallir, no podem seguir sent passius i deixar en mans de “professionals” els nostres drets. Ens cal, més que mai, recuperar el protagonisme, recuperar l’assemblea com espai de debat i decisió, recuperar el Comitè d’empresa com eina d’unió de tots/es els treballadors/es de Sant Pau. Hem de fer-nos forts i tornar a creure amb nosaltres mateixos i amb els companys/es que tenim al nostre costat.

Històricament els treballadors/es de Sant Pau hem demostrat que quan estem units, podem resistir i vèncer qualsevol agressió i ara, n’estem convençuts, no serà l’excepció.

Et fem un crida a tu, que estàs preocupat i tens moltes incerteses pel teu futur i el dels teus ... et demanem que participis els dimecres a migdia a les concentracions a la porta de St. Quintí, i a les diferents mobilitzacions que siguem capaços d’impulsar per demostrar el teu rebuig i la teva indignació envers la situació actual i per exigir plegats que ens respectin.