Després de sol·licitar-ho reiteradament, abans i després de l’aprobació de l’ERO, ha arribat a les nostres mans l’exercici 2010 de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (que tots coneixem com “Patrimoni”). Inclou informe d’auditoria de comptes, balanç, compte de resultats, estat de fluxos d’efectiu i una memòria, entre d’altres qüestions.
Crida l’atenció corroborar que la Fundació Privada va signar, amb data 1 de març de 2008, un conveni amb la Generalitat de Catalunya que actualitzava i reafirmava la voluntat d’aquesta última de finançar la construcció i els equipaments del nou hospital, fent-se càrrec del pagament del crèdit sindicat en el període 2003-2032 contractat per finançar la construcció i els equipaments del nou hospital i la seva càrrega financera fins un import màxim total de 513.318 milers d’euros.
Això vol dir que la Fundació Privada rep diners públics (de la Generalitat) per la construcció d’un edifici (el nou Hospital), edifici pel que aquesta Fundació rep el pagament d’un lloguer per part dels seus inquilins, la Fundació de Gestió Sanitària (nosaltres), Fundació que, alhora, rep uns diners públics (de la Generalitat) per dur a terme la tasca assistencial que, per manca d’hospitals públics, el Govern ha de concertar amb entitats com St. Pau.
Dit d’una altra manera, ¿com pot ser que la Generalitat pagui la construcció d’un hospital públic i que, desprès, hagi de pagar el lloguer del mateix hospital, de manera subsidiària?
I això, sense tenir en compte que, per principis fundacionals, la Fundació Privada ha d’atorgar, a cost cero, a la Fundació de Gestió Sanitària (l’hospital) les infraestructures necessàries per desenvolupar la seva tasca assistencial.
D’altra banda, també és significatiu el que la Fundació Privada especifica a l’apartat 14 referit a Saldos amb entitats del grup, multigrup i associades. Aquest saldo fa referència a la Fundació de Gestió Sanitària i a l’Institut de Recerca. S’evidencia, per tant, que les tres fundacions formen part d’un mateix grup empresarial, cosa que, per aprobar l’ERO, la Direcció ha negat reiteradament.
Avancem això en referència a la vessant conceptual e ideològica del document. Pel que fa als números, les quantitats i els conceptes, estem duent a terme una anàlisi exhaustiva juntament amb la resta del Comitè d’empresa. Esperem que els il·lustres patrons d’aquesta casa, representants d’ens públics com la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, ultra la sempre amatent Esglèsia Catòlica, ens permetin la publicació de la segona part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada