29 M

DESTITUCIONS, INTERVENCIONS I PLANS DE VIABILITAT

O... QUAN QUI T’HA DE VIGILAR NECESSITA SER VIGILAT

Ahir al matí el Dr. Varela ens va donar el silenci per resposta i a migdia ens vam assabentar, per la Intranet i per d’altres mitjans de comunicació, que finalment seria destituït. El text deia:

“ La Generalitat ha creat una comissió de seguiment que supervisarà els comptes i limitarà l’autonomia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau després de constatar-hi desequilibri financer en l'exercici 2011.           

La comissió de control, que estarà constituïda per tres membres del departament de Salut i tres del d'Economia i Coneixement, requerirà a la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau un pla econòmic i financer de reequilibri, així com un informe de gestió de les causes dels desajustos. La comissió té l'encàrrec de supervisar i aprovar el pla de viabilitat que ofereixi Sant Pau i tindrà també l'última paraula en operacions d'endeutament, actuacions en matèria d'inversions i qualsevol altra operació que afecti la titularitat dels actius de l'entitat.”

Val a dir que per la FTC-IAC, la destitució del fins ara Director gerent, no ens provoca ni fred ni calor. Fou nomenat a dit per la Generalitat i ha estat tret a dit per ells mateixos.

El que de veritat ens preocupa són el motius per dur a terme aquesta mesura. Fins on nosaltres sabíem, abans de realitzar cap gestió de tipus econòmic o d’inversió, la gerència del nostre hospital havia d’obtenir l’autorització, el vist i plau i la posterior tutela i control del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària, els patrons de la qual són tres representants de la Generalitat de Catalunya, un de l’Ajuntament i un de l’Arquebisbat.

Evidentment, no ens oblidem del paper rector de la MIA (Molt Il·lustre Administració) en la que, d’un total de sis membres, dos són de la Generalitat, dos de l’Ajuntament i dos del Capítol catedralici de Barcelona.

És a dir que, els comptes de l’Hospital ja havien d’estar prou controlats i supervisats i limitada la seva autonomia pressupostària. Eines i persones, amb càrrecs i responsabilitats, no en mancaven.

Llavors la pregunta és: quina novetat aportarà la Generalitat?

Vol dir que, fins ara, la Generalitat no ha complert la seva obligació de tutelar i supervisar la gestió del nostre hospital?

Si es així, per què no han de dimitir, a més del Gerent, a totes i tots aquells que ocupen càrrec de representació de la Generalitat, per incompliment manifest de la seva tasca?

I si pel contrari, totes i tots aquells representants de la Generalitat, inclòs el Gerent, han complert escrupolosament amb les directrius imposades, per què tan sols fan dimitir al Gerent i alhora es sorprenen de l’actual resultat econòmic?

Els treballadors i treballadores de Sant Pau ja estem farts de patir les nefastes gestions dels nostres dirigents, imposats pels Governs de torn.

Estem farts de veure com la Generalitat periòdicament ens col·loca en els nostres òrgans de direcció a gestors sense suport polític, o polítics sense capacitat gestora.

Estem farts de veure com s’infla el dèficit econòmic del nostre hospital (Fundació de Gestió), alhora que s’incrementa el superàvit i s’amplien les propietats immobles i no immobles de la Fundació Privada.

Volem saber per què la Generalitat paga a la Fundació Privada la construcció del nou hospital i desprès permet que aquesta cobri un lloguer a la fundació de Gestió per la seva utilització?

Volem saber per què la Generalitat, quan autoritza un ERO, no reconeix que la Fundació Privada, la Fundació de Gestió i el Institut de Recerca formen part d’un mateix grup empresarial, contràriament al que acredita l’auditoria de Deloitte? 

En definitiva, volem saber...

què nassos ha estat fent fins ara la Generalitat!

VAGA GENERAL? És clar que sí!

 

Contra la Reforma Laboral

Contra les retallades i contra aquells que volen negociar-les

La FTC-IAC creu que és imprescindible anar a la vaga general el proper dia 29 de març.

Raons no ens en falten:

Retallades socials, reforma de pensions, reforma laboral, desregularització i precarietat en el món laboral

Són alguns dels motius que, amb la corrupció política, l’economia de l’especulació i el robatori de diners públics efectuat pels protegits del règim i les entitats financeres en nom de les lleis del mercat, ens fan cridar:

Ja n’hi ha prou! I advertim que, per la FTC-IAC, aquesta vaga no és un punt i apart.

Impulsada per la majoria sindical basca (ELA i LAB) i pel sindicat majoritari gallec (CIG), aquesta vaga va rebre l’immediat suport del sindicalisme alternatiu català i volem que sigui el principi d’una resposta social contra els atacs que patim com a treballadors, com a ciutadans i com a usuaris dels serveis públics.

Ens congratulem que CC.OO. i UGT,  els dos sindicats majoritaris a l’estat espanyol, convoquin vaga general el mateix dia 29 de març, però...

Que no s’equivoquin!  No és per a seure a “negociar“ la reforma laboral amb el Sr. Rajoy o, al nostre país,  amb el Sr. Duran i Lleida, i tractar, a les primeres de canvi, d’impedir la lluita amb l’excusa d’una “nova negociació”

Sabem que aquests dos sindicats han convocat la vaga per la pressió de les seves bases, que veien com, des del sindicalisme alternatiu i combatiu, es prenia la decisió de lluitar i els seus sindicats quedaven al marge.

Els demanem ara que segueixin pressionant i no deixin a les seves cúpules “negociar” les engrunes que els pugui oferir el Govern català o el Gobierno d’Espanya o, pitjor encara, per les contrapartides econòmiques que puguin regalar-los per resoldre la trista economia dels dos sindicats (amb ERO’s d’extinció contra els seus treballadors)

Els demanem que facin possible que el 29 de març es visualitzi una mobilització social i una aturada de la productivitat majoritària i contundent, que faci recular els polítics de la dreta, del PP o de CiU, i que el dies, setmanes i mesos posteriors segueixi la lluita per obligar al govern de l’estat a retirar la reforma laboral i aturar les retallades.

Companys,

és hora de lluitar,

de posar en evidència a qui ens vol robar els nostres drets civils i laborals

i també als que, amb el seu silenci o la seva complicitat,

participen d’aquest espoli

LA REFORMA LABORAL I LES RETALLADES

NO ES NEGOCIEN!

PER LA RETIRADA DE LA REFORMA I L’ATURADA DE LES RETALLADES!

Les martingales de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Després de sol·licitar-ho reiteradament, abans i després de l’aprobació de l’ERO, ha arribat a les nostres mans l’exercici 2010 de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (que tots coneixem com “Patrimoni”). Inclou informe d’auditoria de comptes, balanç, compte de resultats, estat de fluxos d’efectiu i una memòria, entre d’altres qüestions.

Crida l’atenció corroborar  que la Fundació Privada va signar, amb data 1 de març de 2008, un conveni amb la Generalitat de Catalunya que actualitzava i reafirmava la voluntat d’aquesta última de finançar la construcció i els equipaments del nou hospital, fent-se càrrec del pagament del crèdit sindicat en el període 2003-2032 contractat per finançar la construcció i els equipaments del nou hospital i la seva càrrega financera fins un import màxim total de 513.318 milers d’euros.

Això vol dir que la Fundació Privada rep diners públics (de la Generalitat) per la construcció d’un edifici (el nou Hospital), edifici pel que aquesta Fundació rep el pagament d’un lloguer per part dels seus inquilins, la Fundació de Gestió Sanitària (nosaltres), Fundació que, alhora, rep uns diners públics (de la Generalitat) per dur a terme la tasca assistencial que, per manca d’hospitals públics, el Govern ha de concertar amb entitats com St. Pau.

Dit d’una altra manera, ¿com pot ser que la Generalitat pagui la construcció d’un hospital públic i que, desprès, hagi de pagar el lloguer del mateix hospital, de manera subsidiària?

I això, sense tenir en compte que, per principis fundacionals, la Fundació Privada ha d’atorgar, a cost cero, a la Fundació de Gestió Sanitària (l’hospital) les infraestructures necessàries per desenvolupar la seva tasca assistencial.

D’altra banda, també és significatiu el que la Fundació Privada especifica a l’apartat 14 referit a Saldos amb entitats del grup, multigrup i associades. Aquest saldo fa referència a la Fundació de Gestió Sanitària i a l’Institut de Recerca. S’evidencia, per tant, que les tres fundacions formen part d’un mateix grup empresarial, cosa que, per aprobar l’ERO, la Direcció ha negat reiteradament.

Avancem això en referència a la vessant conceptual e ideològica del document. Pel que fa als números, les quantitats i els conceptes, estem duent a terme una anàlisi exhaustiva juntament amb la resta del Comitè d’empresa. Esperem que els il·lustres patrons d’aquesta casa, representants d’ens públics com la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, ultra la sempre amatent Esglèsia Catòlica, ens permetin la publicació de la segona part.