Com sabeu la FTC-IAC, després de la ratificació per l’assemblea general de treballadors/es, no ha signat l’acord parcial amb l’empresa per les raons que ja vam exposar en fulls anteriors. Avui però volem fer una reflexió envers a qui i com es decideixen les mesures que desprès ens afecten a tots i totes.
Més enllà de si es valora com a positiu, negatiu o insuficient, l’acord s’hauria d’haver informat i debatut entre els treballadors i treballadores de Sant Pau i finalment, mitjançant una consulta, amb el mètode que es cregui pertinent, que per la FTC-IAC és, com sabeu, l’assemblea, decidir plegats què fer, vers aquest o qualsevol altra proposta d’acord de l’empresa.
Ser representant al Comitè d’empresa no és per la FTC-IAC formar part d’una colla d’erudits ni d’un grupuscle de virreis que gràcies al càrrec, poden fer i desfer a la seva voluntat.
Per la FTC-IAC haver estat elegit com a representant dels treballadors al Comitè és una responsabilitat per la que se’ns atorga una autoritat tutelada. És a dir, tan sols som treballadors/es elegits per portar la veu dels nostres companys/es i aquesta tan sols la podem traslladar si permetem que s’escolti i que alhora determini allò que com a representants hem de defensar, recolzar i signar.
Però bé, aquest ha estat, és i serà el nostre parer com a FTC-IAC.
Per altre banda, el món continua dins i fora dels murs del nostre hospital.
Dins, cal dir que la FTC-IAC ha interposat denúncia a l’ Inspecció de Treball, per fer evident les precàries, perilloses i indecents condicions amb les que es treballa a la REA i a les Urgències de Psiquiatria: saturació dels serveis, increment de càrregues de treball, infraestructures deficients i inapropiades i passivitat dels nostres responsables que no han volgut escoltar les queixes més que justificades dels treballadors/es i del C.E. Aquesta poca voluntat, per part de l’empresa, per resoldre aquests greus problemes ens ha portat finalment a actuar. Sembla que aquesta empresa per treure’ns els drets ho pot fer de manera diligent, però per resoldre problemes reals que posen en perill a treballadors/es i usuaris/es es prenen el principi de qui dia passa, anys empeny.
Fora de l’hospital, dir-vos que la repressió contra el moviment obrer continua. Els processos a sindicalistes i activistes dels moviments socials continuen i s’incrementen. La setmana passada va entrar a presó, el sindicalista del SAT d’Andalusia Andrés Bódalo, un bon amic i company de lluita, a que li han caigut tres anys de presó per les seves accions de protesta i de lluita sindical. Un més en un marc repressiu on la dissidència i la contestació al règim, es contestat amb repressió,” llei mordaza” i criminalització de la protesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada